Uná veïna del barri ens ha enviat el text que va llegir el dia de l'Audiència Pública:
" No voldria haver de tornar a descriure una situació ja descrita prou vegades en multitud de variants: reunions, audiències,correus, trucades al 088 i al 092, i fins i tot, en una denuncia escrita al març del 2009 que mai ha estat contestada.
Em sento obligada però, a recordar que continuem suportant la impunitat dels delinqüents a les cantonades i a alguns locals, veient com trafiquen i roben; suportant també que disposin del nostre dret al descans, impedint que dormim fins que tenen a bé marxar d´allà; dret que tampoc tenen en compte nombrosos grups de turistes i autòctons que ens visiten per gaudir d´un malentès oci nocturn. Que continuem sobresaltant-nos al llarg de la nit amb els crits de les víctimes de robatoris i agressions i que continuem suportant ferums pròpies d´una ciutat medieval. Que continuem presenciant escenes protagonitzades per delinqüents i policies on l´autoritat d´aquests últims és més que qüestionada; escenes pròpies d´un d´aquests instituts de secundària on s´han traspassat tots els límits i que fan vergonya aliena. Cal afegir, a més, un assassinat que va tenir lloc el 14 d´agost a la porta de casa meva. Tenim sort però, perquè va ser només un fet aïllat, en paraules de l´alcalde.
No vull desaprovar l´interès i l´esforç de l´actual regidora del districte, però sí que em qüestiono si té tot el recolzament que necessita i si disposa d´ instruments d´autoritat o és només una insignificant peça de l´engranatge de la maquinària del poder.
Una altra raó a tenir molt en compte per condemnar l´actitud dels que governen aquesta ciutat és la miserable pèrdua de temps a què estem obligats els veïns recitant una i altra vegada la realitat que conforma el nostre dia a dia. És un exercici d´humiliació intel•lectual al que estem sotmesos els que vivim condemnats a donar voltes a la “nòria” de les evidències, quelcom del que mai ens compensaran els responsables polítics d´aquesta situació.
En un principi, vam esperar algun fruit invocant la moral i els principis democràtics. Després, ens hem trobat davant la vostra insensibilitat i la vostra negació de la realitat. Un partit polític és sobretot, un instrument per resoldre els problemes dels ciutadans i em pregunto què deu estar passant, què deu ser tan greu perquè els problemes no es resolguin. Com a responsables de la situació de degradació que pateix el nostre entorn, heu intentat tot per disfressar la realitat i fins i tot, negar-la; heu decidit plantejar una batalla contra la intel•ligència i malgrat la miserable pèrdua de temps que comporta i la miserable humiliació que suposa veure´s obligat a lluitar, m´atreveixo a assegurar que substituint els conceptes per “palabrejas”, no podeu guanyar-la.
Fora reconfortant imaginar que tot això acabarà com ha d´acabar però aquesta esperança pot resultar inútil donat que ja fa temps que la política no s´ocupa d´incloure a la seva agenda l’anàlisi i la resolució dels problemes de la ciutadania. Si ens ajustem a la nostra experiència, les solucions tornaran a quedar per una altra ocasió, que sabem que no acaba mai d´arribar. Ningú no us demanarà indemnització pel greu atemptat que heu comés contra la intel•ligència, per la insofrible humiliació a la que l´ heu sotmès per haver d´ocupar –se d´aquests assumptes tan elementals, tan sols perquè vosaltres no heu fet allò que era el vostre deure. Amb la vostra passivitat, declaracions per guanyar temps, i estimulats per l´autocomplaença, ens heu posat en risc de precipitar-nos en la imbecil•litat, en obligar-nos sense remei a continuar donant voltes i més voltes entorn a la mateixa lletania mentre us ocupeu de malbaratar els nostres impostos amb l´encàrrec de l´elaboració d´informes de dubtós benefici respecte de la ciutadania. Estudis amb un cost de 13,3 milions d´euros, amb títols que per si sols els desqualifiquen, com ara “el seguimiento de la almeja brillante”, “el murciélago nana” o “ el estudio de las necesidades de los indicadores de gestión de ayuda en la toma de decisiones informadas”, entre altres.
I si encara fóssiu capaços de fer un petit exercici d´objectivitat i deixar de banda el discurs retòric, deformador de realitats, amb una dialèctica capaç d´atribuir la misèria que ens envolta a l´èxit del Raval, podíeu reflexionar al respecte de quina definició del diccionari s´ajusta més a la vostra manera de fer, tenint en compte el que he exposat, a la de desídia, a la d´inoperància o a la de connivència?"