Guetos comercials o revitalització urbana?
Estem vivint un procés semblant
un cop més. “Ens envaeixen”, “són guetos comercials”, etcètera. No es
pot negar la diferència amb el comerç autòcton: sovint es tracta de
negocis que, concentrats en alguns barris, resulten molt cridaners per
la seva manca de qualitat, per repetitius, “clons” els uns dels altres,
per la seva orientació als immigrants. Locutoris, carnisseries halal, venda, reparació i alliberació (gràcies!) de telèfons mòbils, kebabs,
perruqueries amb fotos d'asiàtics/ques o afrocaribenys/es... són
algunes de les tipologies més comunes implantades als nostres centres
històrics urbans: el Raval i la Barceloneta a Barcelona, a Manresa, a
Tortosa, a Lleida... i a d'altres barris. Hostes inesperats, els
emprenedors estrangers s'han trobat amb barris desolats i s'hi han
instal·lat: “Als anys 1970 al barri ningú no s'atrevia a obrir un
negoci, només nosaltres”, em va dir en Mohamed, orgullós propietari
d'una botiga de roba al Raval de Barcelona. Què hauria estat dels
nostres barris cèntrics i dels perifèrics sense ell, o sense les
agències de viatges de l'Umma, pakistanesa, o sense el restaurant d'en
Jie, de Xangai?
Els negocis dels immigrants estan reemplaçant
ràpidament els dels autòctons al barri del Raval de Barcelona: els
autòctons han anat tancant negocis als darrers deu anys, mentre que els
negociants estrangers, que també en tanquen, tanmateix n'obren més, tot i
la desacceleració que ha imposat la crisi econòmica més recentment. A
Barcelona, segons l'Ajuntament, els comerciants estrangers a 2006
representaven el 12% de tots els comerciants barcelonins, a 2011 en són
ja més del 24%. Els emprenedors estrangers estan impedint (gràcies!) la
ràpida desaparició de petites botigues i de serveis de proximitat que
encara caracteritzen el model català de comerç. Aquest rescat del
comerç català no es produeix només als centres històrics i a barris on
es concentren els residents estrangers. Amb la crisi econòmica la
demanda de compres a dins del barri augmenta, i és als barris
precisament on els negocis dels estrangers hi estan especialitzats.
L'abast
dels negocis dels estrangers a Catalunya no es limita als petits
comerços i serveis de barri. Hi ha supermercats de mides considerables,
autoescoles, escoles de perruqueria i d'idiomes, despatxos d'advocats i
assessories, grans majoristes, instal·ladors que serveixen a petits
negocis equipaments per a activitats de restauració o sistemes
antirobatori, immobiliàries... L'Industrial and Commercial Bank of China
ja té oficina al Chinatown barceloní de Fort Pienc.
Els
petits negocis de titulars estrangers a Catalunya no són una panacea.
Molts necessiten ser millorats, especialment en zones en declivi a
centres històrics, com al barri de la Seu Vella de Lleida. Abans, però,
les administracions públiques catalanes han de continuar millorant
l'estructura física d'aquestes àrees.
A més a més les
administracions, juntament amb les associacions de comerciants i altres
entitats, podrien confiar més en el potencial dels negocis dels
emprenedors immigrants per a proveir productes exòtics o autòctons
i serveis atractius que s'adrecin a una demanda més general que els
veïns del mateix grup ètnic. Els comerços i serveis en mans d'immigrants
no són probablement la vareta màgica contra la crisi del comerç, però
el seu rol és certament revitalitzador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario