Mossos, voyeurisme i audiència
El cas de la gravació de la detenció
i posterior mort de l’empresari Juan Andrés Benítez és un cas clàssic
de voyeurisme en el qual un o varis veïns van observar una acció des
dels seus balcons del Raval sense intervenir-hi. El més atípic d’aquest
cas és que les observacions originals es van gravar en vídeo i per tant,
han pogut ser compartides amb altres persones. La difusió d’aquestes
imatges és doncs un exemple de “voyeurisme col·lectiu”.
Qualsevol
imatge, vídeo o fotografia sempre es fa amb una idea en ment de qui la
veurà i per a què servirà. Molt sovint, les imatges són presentacions
idealitzades de la realitat per a consum propi o d’altri (penseu en les
fotos de família o de parella). En el cas que ens ocupa, podem suposar
que els veïns del Raval van gravar l’incident perquè intuïen que
periodistes, policies o jutges necessitarien les imatges per a treure
l’entrellat de l’episodi. D’aquesta manera, els ciutadans, equipats amb
càmeres, s’afegeixen al ja nombrós nombre de càmeres de videovigilància
que hi ha als carrers de Catalunya. Cap vídeo o fotografia es fa lliure
d’un context concret de producció i de difusió.
En el cas de la
gravació de la detenció al Raval, l’audiència i els objectius s’han
multiplicat tantes vegades com el vídeo s’ha retransmès per televisió o
compartit en xarxes socials. En aquest cas, l’expressió “tants caps,
tant barrets” té un equivalent en “tantes difusions, tantes
interpretacions”. Cada article d’opinió que s’ha escrit sobre les
imatges i les transcripcions estan carregades de prejudicis sobre
cadascun dels elements i persones que formaven part de l’acció:
l’empresari (gai), drogues, els mossos, la porra, la sang, etc... És
clar, com sempre passa en situacions de crisis de credulitat, surten
experts o xarlatans que de manera oportunista s’ofereixen a interpretar
la realitat per altri. En el cas que ens ocupa, no han faltat experts en
protocols d’actuacions policials.
Així doncs, veure la gravació
de l’actuació dels mossos és més aviat saber interpretar-la, llegir-la i
donar significat a certes paraules i accions en funció de la
perspectiva i dels interessos de l’observador. És per aquest motiu que
les imatges han generat reaccions tant crítiques contra els Mossos.
Explorar els motius pels quals molta gent és adversa als cossos
policials catalans seria motiu d’unes quantes tesis doctorals en
sociologia, psicologia i potser també neurologia. Experiències
biogràfiques, principies ideològics, instints anti-autoritaris i
objectius polítics poden ser algunes de les raons que expliquen les
diferents interpretacions generades arran del vídeo de la detenció al
Raval. Així doncs, la frase que diu que les imatges parlen per si soles
no podria ser més falsa. Som nosaltres, amb el nostre bagatge personal i
cultural, que les fem parlar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario