jueves, 15 de octubre de 2009
Article del blog Barri Indigne
El darrer article de Barcelonio publicat al blog Barri Indigne ens ha semblat molt interessant. Us posem el link perquè pogueu llegir-lo. És llarg, però val realment la pena. A partir de l'anàlisi de la portada del diari Raval del mes d'octubre, toca molts aspectes de la problemàtica del barri i la manera com es tracten, o no es tracten, des de l'administració. Barcelonio, més brillant que mai.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Enhorabuena por la destreza, simplicidad y claridad del comentario.
ResponderEliminarUn país, una ciudad, un pueblo, una empresa, todo; avanza y mejora teniendo individuos válidos, bien preparados e independientes. Crear ignorancia y servilismo nos lleva a vulgaridad exasperanre.¡Así vamos!
Per més que vulguin fer-nos creure el contrari, al Raval no hi ha un autèntic teixit social. El que hi ha és un conjunt de capes superposades amb poca comunicació entre elles. A sota de tot, està la capa formada pels habitants autòctons del barri, una població envellida, desorientada, que ha perdut tota referència: ja no hi són els seus veïns del davant, ni tan sols hi és la casa, les botigues on compraven i xerraven del temps han desaparegut, s'han fet grans i s'han quedat sols. Perceben com una amenaça tot el nou que arriba al barri: els immigrants, perquè competeixen amb ells i els seus fills per llocs de feina i ajudes socials, i els moderns, perquè fan soroll, tenen hàbits que a ells els són aliens, i no els aporten res (la meva veïna Antònia que fa cinquanta anys que viu al mateix pis mai comprarà res al mercat de dissenyadors de la rambla del Raval, ni menjarà una pizza a la Veronica, ni visitarà el MACBA).
ResponderEliminarA aquesta capa s'han superposat unes quantes formades per immigrants de diferents procedències que, en general, només es relacionen amb els seus compatriotes, compren a les seves botigues, van als seus bars i parlen el seu idioma. Els contactes amb els locals són molt escassos, amb la resta d'immigrants igual o més.
Afegim els asidus del CCCB, els bars nocturns i restaurants, La Central, en el futur la Filmoteca...i els del Liceu o el Romea (al barri hi ha molts centres de cultura, és cert, però "estan" al barri, no formen part exactament d'ell), que venen per gaudir de l'oci que el barri ofereix i després marxen, sumem els turistes que hi passen un cap de setmana en un estat poc favorable per captar l'essència del barri, i que ens deixen de record tota mena de fluids. Entre totes aquestes, hi ha una capa prima i fràgil formada per una població relativament jove que va venir al barri amb la il·lusió de construir-se aquí la vida i gaudir de la diversitat i el progrés que aparentment havia d'oferir-los el Raval. Aquests, cada dia més decepcionats es debaten entre fugir a un altre lloc o continuar lluitant.
M'ha agradat molt l'anterior comentari. Descriu perfectament la realitat del Raval. La manca de cohesió és absoluta i per això tothom es creu amb el dret de fer el que vol. Jo formo part de l'últim grup que cites d'entre els habitants del barri. De vegades, hi ha estudiosos d'aquests temes socials que ens posen l'etiqueta de "gentrificadors" o d'"elititzadors" (perquè ens suposen un poder adquisitiu alt, ja veus)i diuen que competim amb els autòctons pel territori, que voldríem fer-los fora per apropiar-nos el barri i fer-lo nostre.
ResponderEliminarAixò no és pas cert en el meu cas (només vull fer fora alguns "elements" concrets que ni jo ni ningú voldria com a veïns)i no crec que ho sigui en la major part dels casos. De fet, estic convençut de què amples grups de nouvinguts, d'autòctons i d'immigrants tenim interessos comuns que hauriem de reclamar junts davant els poders públics. És la única forma de què ens escoltin. Crec que una de les línies en què hauria de treballar la plataforma Raval Per Viure és la d'investigar quins són aquests interessos, perquè hi ha un munt de veus com la d'Antònia, que mai no han tingut l'oportunitat de ser escoltades.
Per una altra part, sóc de l'opinió que s'ha de seguir lluitant i, és més, crec que la lliuta l'hem de "comandar" nosaltres, els "relativament joves" perquè, si t'hi fixes, molts dels autòctons ja són massa grans per fer-ho i tampoc són fills de la democràcia, igual que nosaltres. Per això, de vegades ni tan sols s'acaben de creure que tenen el dret de queixar-se. Pel que fa als immigrants, en el supòsit de què vulguin lluitar, tampoc no estan gaire disposats per por de perdre allò que els hi ha costat tant de guanyar.
Molt bona aquesta descripció´de raval, jo sóc la tercera generació i les he vist de tots colors pero ara esta molt malament,com mai , ara son mafies ,droga armes, fins i tot penso que desde aqui es finacia terrorisme ,fatal.PERO HEM DE LLUITAR,els politics pensan que som tontos,pero coneixem els nostres drets i amb els nostres impostos paguem els seus sous.en les proximes eleccions no votem ABSTENSIO.
ResponderEliminar