Diu que el Raval de la marginalitat, la delinqüència i la prostitució està tan lluny de la realitat com l'Espanya de toros i peinetas (alhora el títol d'aquest número és Orgullo i Raval, que sí que sona una mica a toros i pandereta). Publica l'article de Jordi Hereu "En defensa del Raval" per si quedés algú a la ciutat que encara no l'hagués llegit. I dedica dues pàgines senceres a tot color a la Declaració Tot Raval, que denuncia la suposada estigmatització del barri pels mitjans de comunicació, i que va ser lliurada a l'alcalde i la regidora en un acte que olorava de molt lluny a acord previ i a prietas las filas i que ha donat molt joc a l'Ajuntament, ja que ha estat fet servir com a contraatac a totes les plataformes de difusió possibles.
I el diari es defineix com a "publicació independent de comunicació barrial".
Si us llegiu l'editorial la postura del diari queda encara més clara:
De nou el discurs falsament progressista que intenta presentar el barri com a model de convivència i acollida, centre de la cultura i les cultures, i innovació i desenvolupament i que afirma que les "escenes" de delinqüència i marginalitat són poc significatives i mostren una part petita de la realitat. Aquest discurs, de tant repetit, comença a fer-se sospitós. Perquè emprar tanta energia en la defensa d'allò que, segons diuen, és tan evident i reflecteix tan fidelment el sentiment dels veïns?
Mireu-vos també aquest article sobre el pla d'usos. Esperem que aviat acabin de diagnosticar-ho tot i iniciïn la fase de plantejar-se fer alguna cosa.
Entradas
A l'acte de Tot Raval al qual es fa referència vaig abordar l'alcalde Jordi Hereu i li vaig preguntar si havia vist les pancartes que pengen dels nostres balcons, i si aquest fet no li suggeria que potser no tot al barri és tan fantàstic com ells ens volen fer creure. Em va respondre que havíem de sumar i no restar, i que realment al barri es viu molt bé. Si això és així o no ho dec saber jo millor que vosté, senyor Hereu, vaig contestar, perquè jo visc aquí, faig aquí les meves compres, porto la meva filla a l'escola bressol i al parc...I ell em va contestar, però ho veus? compres, portes la nena a l'escola, vas al parc...Abans que tingués temps de dir-me què més vols vaig aixecar la veu per deixar clar que només faltaria. I és que aquest és el missatge, conforma't, vius al Raval, al cap i a la fi, estem millor que fa cent anys, si pots fer vida relativament normal i no hi ha un mort a cada cantonada, què més vols?
ResponderEliminarAquest número de 'RAVAL' és l'escenificació definitiva de que tant la Fundació Tot Raval com la pròpia revista són un instrument més de l'aparell municipal, un departament en tota regla de l'Ajuntament. No dubto que totes les associacions i entitats que s'agrupen sota el paraigües de Tot Raval tinguin la seva funció, en moltes ocasions, segurament molt important, però, sota el meu parer, aquesta Fundació no és més que un instrument de control de la societat civil de Ciutat Vella...i els tenen agafats pels...diners !!
ResponderEliminarCompletament d´acord en la valoració que fa anònimo. Quina pudor a podrit! Quina teranyina tan ben teixida! Per aquesta raó la Plataforma Raval per viure ha volgut allunyar-se de tot aquest muntatge establert a base de subvencions més o menys sucoses.
ResponderEliminarHe leido el editorial y me confirma la cantidad de tentáculos que utiliza el poder para perdurar.
ResponderEliminarQue repugnancia y asco siento al ver como intentan distraer la realidad de algo que es un clamor en el Raval. No conozco vecino o comerciante que no diga pestes de esta situación, por no decir los que viven fuera del barrio, sus comentarios son de lágrima.
¡Ya basta!. Han utilizado el Raval como cubo de residuos y experimentación, y el resultado es el que tienen, una enfermedad grave, en estado de coma. Veremos el futuro donde nos lleva.
Esta política es muy perversa y estoy convencido que nos estan haciendo mobing.
Pues yo he leído la editorial y no me he enterado de nada. Parece que diga las cosas con mucha fuerza pero al final del artículo te preguntas: ¿qué defiende y que denosta este artículo? ¿Está a favor o en contra de la prostitución callejera, a la que le dedica varias líneas? ¿Está a favor de que se siga usando el barrio para esconder lo que sobra en otros sitios o quiere que se denuncie esta situación? ¿Hacia donde está avanzando el barrio?
ResponderEliminarEste editorial es un soufflé de palabras huecas. Por tanto, estoy de acuerdo en que lo ha escrito un político o alguien afín.
És al·lucinant. Diuen que són una publicació "independent" de comunicació barrial i l'únic que fan és carregar contra les veus que dissenteixen de la "veritat oficial" i, per acabar-ho d'adobar, reprodueixen l'article de l'alcalde i el "manifest" de Tot Raval. Serà perquè no hi ha altres veus al barri...
ResponderEliminarPer cert, algú sap qui edita aquesta publicació? Algú sap com es pot contactar amb ells? L'adreça web que surt a la capçalera no està operativa i, de moment, no he pogut aconseguir un exemplar per veure si surt alguna adreça de correu electrònic o algun telèfon per contactar-los. Si us plau, us agrairia qualsevol informació.