View My Stats

miércoles, 24 de marzo de 2010


PUBLICACIÓ EL PERIODICO


24/3/2010 NOU EPISODI D’UN CONFLICTE DE CONVIVÈNCIA CRÒNIC AL RAVAL

Una baralla amb navalles crispa encara més els ànims al carrer del Carme
• L’incident se suma als problemes que crea el bloc 39, ocupat per petits delinqüents

• Dos homes africans que es van enfrontar a la via i un altre que va voler mediar-hi van resultar ferits


El carrer del Carme, el 24 de gener passat, dia en què els joves que envaeixen el 39 van originar un incendi. Foto: ARXIU / ARNAU BACHHELENA LÓPEZ // ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Una aparatosa baralla a ganivetades al carrer i en horari comercial confirma els temors que els veïns del Raval fa molt temps que adverteixen: que el seu barri s’ha convertit en el més semblant «a un territori sense llei». A la venda de droga i a la prostitució al mig del carrer i a plena llum del dia, s’hi suma ara un nou episodi de violència urbana. Dilluns a un quart de nou del vespre, dos ciutadans d’origen africà es van embrancar en una baralla a ganivetades davant del número 36 del carrer del Carme, via que fa un any que suporta una situació extrema, ja que el número 39 està habitat de forma il·legal per joves que es dediquen a saltar per les teulades i a robar als edificis pròxims, cosa que té desesperats els veïns, que fa mesos que denuncien amb impotència una situació que, lluny de millorar, empitjora cada dia.
La baralla entre el guineà I. D., de 37 anys, i el jove senegalès M. E. N., de 25, va acabar amb tres ferits, ja que quan el també senegalès S. M., de 53 anys, que passava per allà, va intentar posar pau entre tots dos, va acabar rebent i és el que en va sortir més malparat. Va rebre un tall profund en una mà i per aquest motiu va ser traslladat a l’Hospital del Mar. Els altres dos protagonistes de la baralla van resultar ferits de forma més lleu, encara que també van ser atesos pels serveis mèdics. I. D. el van portar a Perecamps i M. E. N., al CAP de Manso. Tots dos van ser posteriorment detinguts.

CONFLICTE ÈTNIC // L’origen exacte de la batussa es desconeix, però fonts policials indiquen que es va deure a motius racials. El guineà pertany a l’ètnia mandé i el senegalès, a la wòlof. Agents de la Guàrdia Urbana van trobar quatre ganivets de grans dimensions a l’escenari dels fets.
Els veïns de la zona, que comprèn l’illa formada pels carrers del Carme, Floristes de la Rambla, Jerusalem i la plaça de la Gardunya, no semblaven ahir gaire sorpresos amb l’incident de dilluns, ja que la violència a la zona és «el pa de cada dia». «Es veia venir. Aquí quan no és una cosa és una altra. No ens falta de res», va explicar un veí indignat, que va recordar que al gener ja van tenir un ensurt majúscul, quan els joves que malviuen allà –en condicions infrahumanes, com denuncien tant els veïns com les organitzacions humanitàries– van provocar un incendi que, malgrat que no va causar ferits, va obligar a desallotjar diversos veïns i va afegir un nou ensurt al cos dels habitants del convuls lloc.
«Des de l’incendi –el diumenge 24 de gener– els joves magribins es veuen menys. Ara els que es veuen més són els subsaharians, però el trànsit constant de persones a la finca és diari», explica indignada una veïna del número 31, a qui li han entrat a robar tant al pis com al negoci, a escassos metres de l’illa de la discòrdia.
Els veïns estan desesperats amb la degradació del carrer «i del barri en general». «Dilluns, això sí, ens vam quedar molt sorpresos amb el gran desplegament policial i la seva rapidesa. Quan els avisem nosaltres perquè entren a les nostres cases no són tan ràpids ni en vénen tants», ironitzava una veïna. Des del 25 de novembre, dia en què EL PERIÓDICO va denunciar per primera vegada la problemàtica d’aquest carrer, la situació, lluny de millorar, ha empitjorat. «I aquí ningú fa res de res
–lamenta una altra veïna–. Ens sentim totalment impotents».

DESNONAMENTS REPETITS // Els problemes en aquesta finca, com en moltes altres amb diagnòstics semblants al Raval, vénen de lluny. El 39 del carrer del Carme va patir la primera invasió l’any 2008, quan l’edifici va ser desallotjat pel jutge. Però, abans que el propietari iniciés les imprescindibles obres per fer habitable la finca
–la llicència d’obres ja va ser aprovada per l’ajuntament– els intrusos hi van tornar a entrar. A l’agost es va produir un nou desnonament (i precintament), però va ser novament flor d’un dia, ja que hi van tornar a entrar. I la història continua. Segons alguns veïns, des que hi va haver l’incendi els magribins se’n van anar i han pres el relleu grups de subsaharians. Tant si són els uns com els altres, les conseqüències per als esgotats veïns són les mateixes.

2 comentarios:

  1. Llegiu això pijoprogres: "L’origen exacte de la batussa es desconeix, però fonts policials indiquen que es va deure a motius racials. El guineà pertany a l’ètnia mandé i el senegalès, a la wòlof."

    Oh, els negres són racistes! Què fareu ara? Els seguireu protegint contra nosaltres, els perversos blancs que els rebutgem (sense que això tingui res a veure amb que siguin delinqüents, no, nosaltres els rebutgem perquè som molt dolents i molt racistes) o els atacareu també a ells per ser racistes?

    Oh, que difícil deu ser ser perroflauta i mostrar un mínim de coherència, no?

    ResponderEliminar
  2. Creo que ha quedado, sobradamente, demostrado que los vecinos del Raval NO somos racista (aunque muchos hayan intentado hacer creer lo contrario).

    Ha quedado, sobradamente, demostrado que hemos exigido soluciones para que todos podamos vivir con un mínimo de paz, tranquilidad y dignidad.

    Ha quedado, sobradamente, demostrado que a la vez hemos exigido SEGURIDAD “PORQUE NOS LO PROMIETERON” y porque estamos en nuestro derecho.

    Ha quedado, sobradamente, demostrado que hemos exigido “por el derecho que nos asiste” recuperar las calles que son de todos.

    Ha quedado, sobradamente, demostrado que hemos exigido “por el derecho que nos asiste” que se establezca un orden en los espacios públicos.

    NI MÁS NI MENOS LO ÚNICO QUE HEMOS PEDIDO ES QUE A LOS QUE CORRESPONDE APLIQUEN EL SENTIDO COMÚN, un bien muy escaso en estos tiempos.

    ResponderEliminar