Voldria parlar del que està implicant la presència de grups
de menors magrebins a punts concrets del barri, dels
quals s’han apoderat. És una presència que s’accentua al
vespre i que perdura al llarg de la nit fins a altes hores. Són
menors en una greu situació de risc social que suposen un
greu problema públic.
a molestar als vianants, especialment a les dones; amb
assiduïtat, consumeixen hachís i inhalen dissolvent, fet que
els fa tornar-se imprevisibles. Cada cop són més agressius
i roben sistemàticament a veïns i vianants de forma
violenta. Formen part d’una societat jerarquitzada on els
més joves treballen pels més grans, que els utilitzen com a
carn de canó. Diversifiquen els seus robatoris en funció de
les regles del mercat indigne que els utilitza; darrerament,
prenen sobretot, cadenes d’or, a més dels clàssics bolsos.
I el seu botí es transforma en diners de manera quasi
automàtica.
Sens dubte, són víctimes d’una societat injusta però
convindria superar aquest anàlisi fàcil per adonar-se que
també ho som els veïns i en especial, els nostres fills, que
estem obligats a viure una situació que podríem anomenar
com d’exclusió social.
Coincidim en aquest anàlisi amb un interlocutor del Consell
Islàmic, amb qui vam mantenir una reunió informal, qui
manifesta que aquesta situació està contribuint a que les
virtuts de la multiculturalitat estigui en hores baixes.
Curiosament, una bona part d’aquests menors procedeixen
de centres d’acollida de la Generalitat. A DGAIA, se’ns
descriu la seva situació com una realitat que des del nostre
punt de vista il·lustra molt bé la perversió del sistema; estan
atrapats en un cercle viciós que està en marxa des de fa
dècades.
Demanem a l’Administració recursos i eficàcia perquè
es solucionin els greus dèficits que estan condicionant el
desenvolupament integral d’aquests nens. Pensem que és
un tema polític a debatre en les altes esferes i que deuria
forçar a l’ Administració a un gran acord.
Donat que la Carta Municipal dels Drets del Nen proclama
que en sou corresponsables, juntament amb les altres
administracions i institucions socials, de garantir els drets
de tots els menors,sol·licitem la vostra intervenció urgent
per tractar de reconduir aquesta situació, tot pensant en les
persones.
de menors magrebins a punts concrets del barri, dels
quals s’han apoderat. És una presència que s’accentua al
vespre i que perdura al llarg de la nit fins a altes hores. Són
menors en una greu situació de risc social que suposen un
greu problema públic.
a molestar als vianants, especialment a les dones; amb
assiduïtat, consumeixen hachís i inhalen dissolvent, fet que
els fa tornar-se imprevisibles. Cada cop són més agressius
i roben sistemàticament a veïns i vianants de forma
violenta. Formen part d’una societat jerarquitzada on els
més joves treballen pels més grans, que els utilitzen com a
carn de canó. Diversifiquen els seus robatoris en funció de
les regles del mercat indigne que els utilitza; darrerament,
prenen sobretot, cadenes d’or, a més dels clàssics bolsos.
I el seu botí es transforma en diners de manera quasi
automàtica.
Sens dubte, són víctimes d’una societat injusta però
convindria superar aquest anàlisi fàcil per adonar-se que
també ho som els veïns i en especial, els nostres fills, que
estem obligats a viure una situació que podríem anomenar
com d’exclusió social.
Coincidim en aquest anàlisi amb un interlocutor del Consell
Islàmic, amb qui vam mantenir una reunió informal, qui
manifesta que aquesta situació està contribuint a que les
virtuts de la multiculturalitat estigui en hores baixes.
Curiosament, una bona part d’aquests menors procedeixen
de centres d’acollida de la Generalitat. A DGAIA, se’ns
descriu la seva situació com una realitat que des del nostre
punt de vista il·lustra molt bé la perversió del sistema; estan
atrapats en un cercle viciós que està en marxa des de fa
dècades.
Demanem a l’Administració recursos i eficàcia perquè
es solucionin els greus dèficits que estan condicionant el
desenvolupament integral d’aquests nens. Pensem que és
un tema polític a debatre en les altes esferes i que deuria
forçar a l’ Administració a un gran acord.
Donat que la Carta Municipal dels Drets del Nen proclama
que en sou corresponsables, juntament amb les altres
administracions i institucions socials, de garantir els drets
de tots els menors,sol·licitem la vostra intervenció urgent
per tractar de reconduir aquesta situació, tot pensant en les
persones.
Entradas
Extraordinaria aquesta exposicio, si fos el cas
ResponderEliminarque us dirigisiu a persones sensibles i predis-
posades a solucionar els problemes.Pero us diri-
giu a politics a qui els menors i els veins del
Raval per desgracia els importem ben poc, i o
han demostrat abastament, la llei del menor
aqui no te cap valor, com tampoc en tenen les
ordenances civiques, No crec que hi hagi cap
casc antic en tot Europa tan degradat com aquet.