Pancartes de protesta amb el lema 'Volem un barri digne' davant del gat de Botero, ahir a la Rambla del Raval. FERRAN NADEU
Alguns residents denuncien que la situació és «insostenible» i es veuran obligats a marxar
L'alcalde Hereu destaca que les millores a la zona han evitat que es convertís en un gueto
DESÈ ANIVERSARI DE LA PRINCIPAL ARTÈRIA DEL BARRI
El comerç arrela a la Rambla del Raval malgrat el desencant veïnal
Alguns residents denuncien que la situació és «insostenible» i es veuran obligats a marxar
L'alcalde Hereu destaca que les millores a la zona han evitat que es convertís en un gueto
Fa una dècada el consistori inaugurava durant les festes de la Mercè un nou espai que va néixer per regenerar un barri, donar-li espais oberts i afavorir la convivència: la Rambla del Raval. Ho feia davant veïns que havien vist com la piqueta demolia casa seva en les cinc illes de cases que van desaparèixer amb una llarguíssima obra que va arrencar el 1985. Coincidint amb la celebració del seu segon lustre, l'alcalde Jordi Hereu, juntament amb representants d'entitats i comerciants de la zona, es va passejar ahir per aquest espai per exalçar la indiscutible millora que ha comportat aquesta via i assegurar que ha col·laborat a evitar convertir el lloc en un gueto, alhora que va qualificar d'«espectacular» l'evolució del barri. Però no tot són llums, malgrat l'actual aposta comercial en una via amb molt poques persianes abaixades, on els negocis van començar tímidament. El Raval del 2010 també té ombres.
Principalment la d'aquells soferts veïns que denuncien l'ús massiu dels seus carrers, el soroll que els suposa el fet de ser una de les zones d'oci amb més vida nocturna, la delinqüència, la prostitució i la venda ambulant. Com li van recriminar ahir a l'alcalde, que els va assegurar que s'estan atacant les bases d'aquests problemes amb «més pressió al carrer», però també tancant activitats econòmiques que les nodreixen i, especialment, va dir, amb «la millora de l'espai públic», que ajuda a «normalitzar» el barri.
EQUIPAMENTS / Així mateix, Hereu va destacar que la decisió política de dotar el Raval d'equipaments culturals ha evitat que es convertís en un gueto. També va qualificar d'«espectacular» les dades de l'evolució del barri. Però alguns dels que l'habiten o treballen diàriament en pro de la cohesió social apunten a una forta tensió social a la zona, que està repuntant amb l'actual situació econòmica. Ho expliquen, ho palpen, veïns, entitats i comerciants, que estan demanant més polítiques socials.
De lluny, el sector més crític és el veïnal. Les pancartes amb el Volem un barri digne segueixen estan penjades en moltíssims balcons i de les façanes d'on han desaparegut ho han fet perquè els seus habitants, tips d'una situació que qualifiquen d'insuportable, han decidit mudar-se. Carme Causí, una de les propietàries del Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval, jutja la situació al barri de «molt dolenta». «Cada dia hi ha més veïns que em diuen que tenen el pis en venda i que, a la mínima que puguin, marxaran d'aquí», lamenta aquesta empresària, per a qui els persistents llauners són un maldecap. «Cada matí la Rambla es desperta coberta per una impressionant alfombra vermella. De llaunes de cervesa, és clar», ironitza. La regidora de CiU adscrita a Ciutat Vella, Mercè Oms, també denuncia la fuga veïnal que experimenta el barri, al seu entendre a causa del fracàs de l'aposta socialista per la transformació urbana i social del lloc.
Els temors veïnals són molts i molt variats. Alguns pateixen pel desmembrament del teixit social. Que els veïns de tota la vida marxin i el lloc es converteixi en un lloc exclusiu per a immigrants i turistes. D'altres es queixen de coses més bàsiques, com de no poder dormir a les nits o d'arribar a casa amb totes les seves pertinences. Els multireincidents són al top ten de les queixes veïnals: tothom coneix les cares d'aquests lladres, però sembla que, almenys de moment, tenen impunitat. Els segueixen molt de prop les queixes per soroll i brutícia, molt difícils d'aturar
L'alcalde Hereu destaca que les millores a la zona han evitat que es convertís en un gueto
DESÈ ANIVERSARI DE LA PRINCIPAL ARTÈRIA DEL BARRI
El comerç arrela a la Rambla del Raval malgrat el desencant veïnal
Alguns residents denuncien que la situació és «insostenible» i es veuran obligats a marxar
L'alcalde Hereu destaca que les millores a la zona han evitat que es convertís en un gueto
Fa una dècada el consistori inaugurava durant les festes de la Mercè un nou espai que va néixer per regenerar un barri, donar-li espais oberts i afavorir la convivència: la Rambla del Raval. Ho feia davant veïns que havien vist com la piqueta demolia casa seva en les cinc illes de cases que van desaparèixer amb una llarguíssima obra que va arrencar el 1985. Coincidint amb la celebració del seu segon lustre, l'alcalde Jordi Hereu, juntament amb representants d'entitats i comerciants de la zona, es va passejar ahir per aquest espai per exalçar la indiscutible millora que ha comportat aquesta via i assegurar que ha col·laborat a evitar convertir el lloc en un gueto, alhora que va qualificar d'«espectacular» l'evolució del barri. Però no tot són llums, malgrat l'actual aposta comercial en una via amb molt poques persianes abaixades, on els negocis van començar tímidament. El Raval del 2010 també té ombres.
Principalment la d'aquells soferts veïns que denuncien l'ús massiu dels seus carrers, el soroll que els suposa el fet de ser una de les zones d'oci amb més vida nocturna, la delinqüència, la prostitució i la venda ambulant. Com li van recriminar ahir a l'alcalde, que els va assegurar que s'estan atacant les bases d'aquests problemes amb «més pressió al carrer», però també tancant activitats econòmiques que les nodreixen i, especialment, va dir, amb «la millora de l'espai públic», que ajuda a «normalitzar» el barri.
EQUIPAMENTS / Així mateix, Hereu va destacar que la decisió política de dotar el Raval d'equipaments culturals ha evitat que es convertís en un gueto. També va qualificar d'«espectacular» les dades de l'evolució del barri. Però alguns dels que l'habiten o treballen diàriament en pro de la cohesió social apunten a una forta tensió social a la zona, que està repuntant amb l'actual situació econòmica. Ho expliquen, ho palpen, veïns, entitats i comerciants, que estan demanant més polítiques socials.
De lluny, el sector més crític és el veïnal. Les pancartes amb el Volem un barri digne segueixen estan penjades en moltíssims balcons i de les façanes d'on han desaparegut ho han fet perquè els seus habitants, tips d'una situació que qualifiquen d'insuportable, han decidit mudar-se. Carme Causí, una de les propietàries del Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval, jutja la situació al barri de «molt dolenta». «Cada dia hi ha més veïns que em diuen que tenen el pis en venda i que, a la mínima que puguin, marxaran d'aquí», lamenta aquesta empresària, per a qui els persistents llauners són un maldecap. «Cada matí la Rambla es desperta coberta per una impressionant alfombra vermella. De llaunes de cervesa, és clar», ironitza. La regidora de CiU adscrita a Ciutat Vella, Mercè Oms, també denuncia la fuga veïnal que experimenta el barri, al seu entendre a causa del fracàs de l'aposta socialista per la transformació urbana i social del lloc.
Els temors veïnals són molts i molt variats. Alguns pateixen pel desmembrament del teixit social. Que els veïns de tota la vida marxin i el lloc es converteixi en un lloc exclusiu per a immigrants i turistes. D'altres es queixen de coses més bàsiques, com de no poder dormir a les nits o d'arribar a casa amb totes les seves pertinences. Els multireincidents són al top ten de les queixes veïnals: tothom coneix les cares d'aquests lladres, però sembla que, almenys de moment, tenen impunitat. Els segueixen molt de prop les queixes per soroll i brutícia, molt difícils d'aturar
Fa una dècada el consistori inaugurava durant les festes de la Mercè un nou espai que va néixer per regenerar un barri, donar-li espais oberts i afavorir la convivència: la Rambla del Raval. Ho feia davant veïns que havien vist com la piqueta demolia casa seva en les cinc illes de cases que van desaparèixer amb una llarguíssima obra que va arrencar el 1985. Coincidint amb la celebració del seu segon lustre, l'alcalde Jordi Hereu, juntament amb representants d'entitats i comerciants de la zona, es va passejar ahir per aquest espai per exalçar la indiscutible millora que ha comportat aquesta via i assegurar que ha col·laborat a evitar convertir el lloc en un gueto, alhora que va qualificar d'«espectacular» l'evolució del barri. Però no tot són llums, malgrat l'actual aposta comercial en una via amb molt poques persianes abaixades, on els negocis van començar tímidament. El Raval del 2010 també té ombres.
Pancartes de protesta amb el lema 'Volem un barri digne' davant del gat de Botero, ahir a la
Principalment la d'aquells soferts veïns que denuncien l'ús massiu dels seus carrers, el soroll que els suposa el fet de ser una de les zones d'oci amb més vida nocturna, la delinqüència, la prostitució i la venda ambulant. Com li van recriminar ahir a l'alcalde, que els va assegurar que s'estan atacant les bases d'aquests problemes amb «més pressió al carrer», però també tancant activitats econòmiques que les nodreixen i, especialment, va dir, amb «la millora de l'espai públic», que ajuda a «normalitzar» el barri.
EQUIPAMENTS / Així mateix, Hereu va destacar que la decisió política de dotar el Raval d'equipaments culturals ha evitat que es convertís en un gueto. També va qualificar d'«espectacular» les dades de l'evolució del barri. Però alguns dels que l'habiten o treballen diàriament en pro de la cohesió social apunten a una forta tensió social a la zona, que està repuntant amb l'actual situació econòmica. Ho expliquen, ho palpen, veïns, entitats i comerciants, que estan demanant més polítiques socials.
De lluny, el sector més crític és el veïnal. Les pancartes amb el Volem un barri digne segueixen estan penjades en moltíssims balcons i de les façanes d'on han desaparegut ho han fet perquè els seus habitants, tips d'una situació que qualifiquen d'insuportable, han decidit mudar-se. Carme Causí, una de les propietàries del Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval, jutja la situació al barri de «molt dolenta». «Cada dia hi ha més veïns que em diuen que tenen el pis en venda i que, a la mínima que puguin, marxaran d'aquí», lamenta aquesta empresària, per a qui els persistents llauners són un maldecap. «Cada matí la Rambla es desperta coberta per una impressionant alfombra vermella. De llaunes de cervesa, és clar», ironitza. La regidora de CiU adscrita a Ciutat Vella, Mercè Oms, també denuncia la fuga veïnal que experimenta el barri, al seu entendre a causa del fracàs de l'aposta socialista per la transformació urbana i social del lloc.
Els temors veïnals són molts i molt variats. Alguns pateixen pel desmembrament del teixit social. Que els veïns de tota la vida marxin i el lloc es converteixi en un lloc exclusiu per a immigrants i turistes. D'altres es queixen de coses més bàsiques, com de no poder dormir a les nits o d'arribar a casa amb totes les seves pertinences. Els multireincidents són al top ten de les queixes veïnals: tothom coneix les cares d'aquests lladres, però sembla que, almenys de moment, tenen impunitat. Els segueixen molt de prop les queixes per soroll i brutícia, molt difícils d'aturar.
Pancartes de protesta amb el lema 'Volem un barri digne' davant del gat de Botero, ahir a la
Principalment la d'aquells soferts veïns que denuncien l'ús massiu dels seus carrers, el soroll que els suposa el fet de ser una de les zones d'oci amb més vida nocturna, la delinqüència, la prostitució i la venda ambulant. Com li van recriminar ahir a l'alcalde, que els va assegurar que s'estan atacant les bases d'aquests problemes amb «més pressió al carrer», però també tancant activitats econòmiques que les nodreixen i, especialment, va dir, amb «la millora de l'espai públic», que ajuda a «normalitzar» el barri.
EQUIPAMENTS / Així mateix, Hereu va destacar que la decisió política de dotar el Raval d'equipaments culturals ha evitat que es convertís en un gueto. També va qualificar d'«espectacular» les dades de l'evolució del barri. Però alguns dels que l'habiten o treballen diàriament en pro de la cohesió social apunten a una forta tensió social a la zona, que està repuntant amb l'actual situació econòmica. Ho expliquen, ho palpen, veïns, entitats i comerciants, que estan demanant més polítiques socials.
De lluny, el sector més crític és el veïnal. Les pancartes amb el Volem un barri digne segueixen estan penjades en moltíssims balcons i de les façanes d'on han desaparegut ho han fet perquè els seus habitants, tips d'una situació que qualifiquen d'insuportable, han decidit mudar-se. Carme Causí, una de les propietàries del Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval, jutja la situació al barri de «molt dolenta». «Cada dia hi ha més veïns que em diuen que tenen el pis en venda i que, a la mínima que puguin, marxaran d'aquí», lamenta aquesta empresària, per a qui els persistents llauners són un maldecap. «Cada matí la Rambla es desperta coberta per una impressionant alfombra vermella. De llaunes de cervesa, és clar», ironitza. La regidora de CiU adscrita a Ciutat Vella, Mercè Oms, també denuncia la fuga veïnal que experimenta el barri, al seu entendre a causa del fracàs de l'aposta socialista per la transformació urbana i social del lloc.
Els temors veïnals són molts i molt variats. Alguns pateixen pel desmembrament del teixit social. Que els veïns de tota la vida marxin i el lloc es converteixi en un lloc exclusiu per a immigrants i turistes. D'altres es queixen de coses més bàsiques, com de no poder dormir a les nits o d'arribar a casa amb totes les seves pertinences. Els multireincidents són al top ten de les queixes veïnals: tothom coneix les cares d'aquests lladres, però sembla que, almenys de moment, tenen impunitat. Els segueixen molt de prop les queixes per soroll i brutícia, molt difícils d'aturar.
Entradas
Té raó el senyor Hereu, l´evolució del barri ha estat espectacular. Ho ha estat en dos sentits: l´urbanístic i el social. A nivell urbanístic, les millores estan a la vista de tothom, encara que hi ha sospites respecte de l´honestedat amb què s´ha portat a terme el procés. I a nivell social, també hi ha hagut una evolució espectacular, però en sentit invers al que esperàvem molts dels que convivim amb la delinqüència, el soroll, la brutícia, la prostitució...Sí senyor, alcalde, la zona és ara més gueto que quan van començar les espectaculars obres per tal de millorar el barri (perdó: o les butxaques d´alguns?). Si vostè i el seu equip no patissin d´aquesta disfunció que els allunya tant del món real, s´adonarien fàcilment que hi ha hagut dues evolucions , però tal com ja he dit, en sentit invers. I s´han preguntat el perquè? Els veïns sí que ho sabem; no us heu plantejat mai una política social seriosa. Estadísticament podeu justificar amb xifres el que vulgueu, ja que sembla ser la vostra màxima preocupació, però la realitat s´imposa i els veïns estan abandonant el barri; hi ha una fuga masiva de veïns.
ResponderEliminarSi això que feu és intencionat, té un nom molt lleig i si no se n´adonen vostès, és que la seva disfunció és més greu del que ens pensàvem.