El passat divendres dia 7 de gener de 2011, tornant cap a casa després d’un vespre amb un amic pel centre de Barcelona, vaig passar com altres vegades pel Born. A diferència del que he fet tantes vegades de passar pel carrer Princesa, aquesta vegada el mal destí em va portar a creuar el Born pel carrer Bòria... Vaig passar per davant d’un bar amb un munt de gent al carrer, fumant i xerrant, i vaig pensar amb les conseqüències d’una nova llei acabada d’estrenar... Però vaig seguir enllà, amb els meus pensaments... quan de sobte vaig trobar algú que m’estirava i amb l’altre mà com amagant alguna cosa dins de la jaqueta em deia, "dame el dinero o te mato", la meva reacció va ser més de sorpresa que d’espant, no m’ho esperava, i vaig apartar-me de cop. Però de seguida vaig veure que dos individus més s’apropaven... llavors la meva reacció va ser posar-me a cridar, potser per si ells s’espantaven o per si algú del grup de fumadors que acabava de veure s’apropava, o algú dels pisos sortia a la finestra o balcó... o la veritat és que no sé el perquè, tot va passar molt ràpid i aquesta va ser la meva reacció sense temps a pensar... Els tres individus varen tenir un segon de sorpresa, però llavors els tres alhora varen començar a colpejar-me el cap, mentre jo seguia cridant. Finalment mentre em seguien amenaçant, varen marxar sense que ningú més hagués aparegut...
Per un altre carrer, i amb un ull inflat i amb una mica de sang a la galta, vaig seguir camí... Vaig trobar una patrulla de la guàrdia urbana que estaven potser multant algú... i els hi vaig explicar el que m’acabava de passar... l'única cosa que em varen dir, va ser aconsellar-me que anés als Mossos a posar una denúncia...i ells varen seguir amb les seves coses...com si el que acabava de dir i la meva cara inflada fos el més normal... un cop als Mossos, em varen dir que abans de la denúncia, necessitaven un informe mèdic...
Jo m’havia quedat sense veu amb els crits mentre em pegaven...però me'n tornaven a venir ganes ja que ningú no s'immutava per a res, ni em demanaven si estava bé o necessitava res, simplement uns m’enviaven a uns altres mostrant gens ni mica d’humanitat... Un cop a l’hospital, la cosa no va millorar massa; la noia de recepció em va demanar què m’havien robat, li vaig dir que al final res, i va dir que encara podia estar content...un cop a dins, el metge em va demanar altre vegada què havia passat i si m’havien pegat en algun altre lloc a més del cap, i li vaig dir que no. Llavors, em va enviar que em fessin unes radiografies del crani. Qui em va acompanyar a fer la radiografia caminava dos metres per davant meu i no em va dir absolutament res, els de les radiografies, res de res, a part de dir-me com havia de col.locar el cap... després em varen donar un ibuprofè i em varen enviar a casa dient-me que tot estava bé, que m’hi posés gel i em prengués uns calmants durant uns dies... Vaig arribar a casa i em vaig haver de desinfectar la ferida de la cara i posar gel jo mateix perquè a l’hospital s’havien limitat a fer diagnòstic i a omplir el paper per a la denúncia...
A part del mal, vaig arribar a casa amb un sentiment d’impotència i d’abandó.... i a vegades sentint-me culpable... segur que l’opció bona hagués estat donar-els-hi el què volien, tot i que potser m’haguessin pegat igualment, o algú ha dit que tothom hauria d’oferir resistència i no donar-els-hi el plaer de deixar-se robar... però en aquests casos no sé si tens massa temps de pensar què és el millor... això sí, no hagués destorbat el veïnat, la policia, els Mossos, els metges... Des que havia deixat el meu amic, m’havia creuat amb diferents col.lectius de gent, i cap d’ells em va mostrar un mínim de suport... els fumadors davant del bar, varen seguir fumant mentre m’apallissaven... no em veien, però segur que sentien els meus crits..., els atracadors, com que no els hi vaig donar els diners, em van colpejar la cara, la guàrdia urbana va seguir amb les multes, suposo que era feina més segura que no anar a fer una ullada a on m’havien atacat a mi i preveure un possible nou atracament si de mi no n’havien tret res...els Mossos em van fer seguir la burocràcia i els metges es limitaren a fer diagnòstic i a omplir papers. Llavors penso... , On és la humanitat de la gent d’aquesta ciutat? Tantes vegades llegint o escoltant parlar de les delícies de Barcelona i aquest dia a part de les ferides, em va fer mal formar part d’aquesta ciutat tant freda...
L’endemà vaig anar a posar la denúncia als Mossos, i aquests em varen dir que difícilment trobarien els agressors...
Dos dies després, però, em varen trucar per si podia anar a veure fotos i intentar reconèixer els agressors... tristament no vaig ser capaç d’identificar-ne cap...
També és trist veure el desànim que tenen els Mossos amb la justícia, ja que diuen que la majoria de delinqüents que tenen registrats (centenars), han comès desenes de delictes cada un. Fins em varen dir que qualsevol persona d'algunes ètnies determinades que volten per ciutat vella (omitim el nom de l'ètnia per que no se'ns titlli de racistes), tenen un percentatge elevadíssim de probabilitat de que tingui antecedents... sembla ser que per aquests tipus de fets, la nostra justícia és molt suau, i els delinqüents en són conscients. Robar és la seva manera de viure i per això roben aquí i no al seu país, ja que si allà els atrapen robant, les conseqüències són ben greus, a diferència de Barcelona que amb dos dies són al carrer... De casos com el meu n’hi ha uns quants cada dia... Suposo que d’aquí ve la poca implicació de la justícia i els metges amb un cas més com el meu...
Això entristeix, igual que parlar-ne amb gent i saber que parlis amb qui parlis, o a ells mateixos o a un conegut proper, els hi ha passat alguna cosa similar...i que alguns d’aquests, ja porten sempre esprais d’autodefensa a sobre o fins i tot algunes armes...i això també pot acabar essent perillós...
No penso que aquesta nova Barcelona sigui conseqüència de la crisi. Qui no té diners i gana, anirà a robar una barra de pa, no atracarà i apallissarà algú... A Barcelona hi ha, potser cada vegada mes, violents que volten mes tranquils pels seus carrers...
Ramon
Entradas
La nit de cap d'any, a l'alçada del nº 80 del carrer Hospital, van tirar a terra i apallissar dues noies per poder robar-les el bolso (suposo que perquè la manera de porta-lo i el tipus de corretja, els dificultava l'estrebada. Una va quedar quasi inconscient a terra i des d'aleshores van amb "collarin" a causa de les lesions de la pallisa.
ResponderEliminarAl cap d' uns dies, una altra persona propera, va rebre una forta empenta pel darrere mentre parlava per telèfon al carrer Argenteria en plena tarda. Li van trencar dos dits de la mà i es van endur el seu iphone.
Abans d' ahir, abans de les cinc de la tarda ( no puc precisar més), van entrar a robar al pis del mateix replà on viu una companya de la feina, al carrer Reina Amàlia.Per accedir-hi van arrencar la porta sencera; ho he vist en foto i us asseguro que és veritat.
Carrer doctor Dou. A començaments de gener,set del vespre, intenten entrar a robar a casa d'una altra persona propera; aquest cop, sense èxit.
Al mateix carrer, quan un llogater torna a la casa que havia estat de la família fins que va morir la mare fa poc,la troba ocupada i, quan pica a la porta, li passen per sota un full amb tots els drets que tenen com a okupes els que li han pres el pis.
Us asseguro que no treballo a la secció de sucesos de cap diari; tot això m'ha arribat de manera natural al llarg d' un sol mes, i malgrat les poques ganes d' assabentar-me de tants prodigis portats a terme pels delinqënts, ja que em condicionen molt negativament.
Ara per ara, es pot afirmar que Barcelona s' ha tornat una ciutat molt insegura, al carrer i fins i tot, a dins de casa.
Us imagineu la quantitat de pàgines que podria tenir una publicació com "El Caso" a hores d' ara i només centrant-se en el dia a dia d' aquesta ciutat?
Ja us vaig dir un dia que els pijoprogres que defensen que el Raval es un barri digne y que la Plataforma és racista i xenòfoba no us respectaran fins que exerciu la violència. Als pijoprogres els hi agrada la gent oprimida, sí però la gent oprimida que exerceix la violència contra l'opressor (o contra un caixer automàtic o una jubilada) perquè simbolitza la revolució que ells idealitzen.
ResponderEliminarLos delitos los cometen personas concretas, no etnias en general. Incluso si la mayor parte de los miembros de una etnia X han cometido delitos nunca se justificarán medidas indiscriminadas en contra de todo el colectivo. Y por otro lado, el comentario del que propone "ejercer la violencia" es un desatino de cabo a rabo.
ResponderEliminarEs cierto, pero lo que también es cierto es que los delincuetes de determinadas etnias se han afincado en nuestro barrio y debido a sus conductas, muchas personas tienen miedo de estas etnias ya que se ven incapaces de distinguir quién les puede agredir y quien no. Si las políticas que se aplican no fueran tan tolerantes a este tipo de delincuentes violentos, quizá se lo pensarían dos veces antes de atacar o robar a la gente y por tanto no habría ninguna razón para que nadie se mostrara cauto o suspicaz delante de determinadas "etnias".
ResponderEliminarSon el comportamiento de estas personas delincuentes y la falta de políticas municipales adecuadas las que hacen perder la gran riqueza de interculturadidad y el potencial que podría tenen un barrio como el nuestro. Las políticas que hemos venido sufriendo durante los últimos dos años parecen fomentar el incivismo, la delincuencia, la suciedad y el ruido y son las que van a llevar todo el potencial del barrio al traste. Todo esto debido principalmente a la poca adecuación y falta de las competencias necesarias de nuestros lideres para poder gestionar la ciudad de manera adecuada.
No fa gaire dies vaig agafar el metro a liceu amb un meu amic francès. En arrivar a la plaça Catalunya, va entrar un grup d'una determinada etnia i de seguida li vaig dir al meu amic que vegiles la cartera. Aquest grup va entrar en el vagó que anava força ple. En arrivar el metro a passeig de gràcia, vaig poder sentir un senyor gran cridaba exaltadament. " Ladrones, ladrones, soys unos ladrones ". Malgrat els crits del senyor gran, ningú es va moure per fer cap acció, totohom va fer com si sentís ploure, com si estessin en un altra planeta.....
ResponderEliminar( Imagino que tothom debia pensar, qualsevol s'arrisca a que li clavin una ganivetada o un cop de puny i que a sobre, aquesta persona ( en el suposat que l'agafin ) torni a sortir al carrer al cap d'unes hores).
Així doncs i fent el mateix que es comenta en la carta, vaig fer veure que
no sentia els crits d'auxili, i abans de que s'obrís la porta a passeig de gracia, una de les noies que formaba part del grup de delinquents d'aquesta "etnia", es va posar davant meu a punt de sortir per la porta i amb tota tranquilitat, va obrir la cartera davant meu, va treure tots els diners i la va llançar als meus peus. Es varen obrir les portes i van marxar amb el botí.... Jo em vaig ajupir a cullir la cartera buida i vaig estirar el braç per entregar-la al senyor que cridaba tot passant-la per davant del meu company Francès. Ell, em mirà fixament i em digué: No cal que t'esforcis, aquesta cartera es la meva..... El senyor gran crida només per que ha vist el robatori.
En qualsevol cas, aquesta anécdota, no fa mes que reflexar el que es diu en la carta i que es que gràcies a les polítiques de tolerancia que s'apliquen a determinats col.lectius minoritaris ( de múltiples ètnies inclosa la espanyola), el que s'està aconseguint es no només un sentiment de desconfiança contra algunes ètnies de les que els que delinqueixen son només uns pocs, i que es permet que continuin fent aquestes activitats un cop i un altre, sinó que a més a més, s'aconsegueix en la població, un sentiment de passotisme, desafecció front a les agressions contra persones de la nostra societat. Per culpa d'aquesta polítiques la nostra societat està perdent la humanitat.
Gracies estimants dirigents polítics de la ciutat de Barcelona per la seva gestió de les persones i per convertint-nos cada cop mes en el que ens estem convertint ara.
Repeteixo el parraf de la carta:
On és la humanitat de la gent d’aquesta ciutat? Tantes vegades llegint o escoltant parlar de les delícies de Barcelona i aquest dia a part de les ferides, em va fer mal formar part d’aquesta ciutat tant freda...
Doncs sembla ser que en aquesta ciutat, són més importants els visitants que no pas els ciutadans, parlant de seguretat?
ResponderEliminarFa temps que aquí al barri, creix la delinquència, i com diu la carta i els comentaris, cada vegada amb més agressions i violència, portant angoixa i desilusió als veïns, sense que des de l´Ajuntament s´en faci massa cas. Llavors fa ràbia escoltar aquests dies les noticies i saber que per les ganes de continuar tenint el Mobile World Press a Barcelona per cinc anys més, han organitzat un gran dispositiu de seguretat a Pl. Espanya, zones d´oci i als hotels on s´allotgen els congressistes per tal que aquests no siguin robats. Suposo que es millor donar una bona imatge al món de que Barcelona es segura, que no sol.lucionar les pors dels veïns.