Manifest sobre la situació dels menors no acompanyats i els joves extutelats a la ciutat de Barcelona

Manifest sobre la situació dels menors no acompanyats i els joves extutelats a la ciutat de Barcelona

Des de l’Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic (EICA) amb CIF G-58673807, i seu social al C/Comerç 42, Baixos, 08003 de Barcelona, inscrita amb el número 9863 de la Secció Primera del Registre de Barcelona, volem expressar la nostra preocupació per la situació que afecta al col·lectiu MNA (Menors No Acompanyats) i altres joves estrangers a Catalunya, perfil usuari d’EICA. Aquests joves extutelats que viuen a la ciutat de Barcelona es troben sense referents i en una situació de gran vulnerabilitat social.

El col·lectiu de joves extutelats que acudeix a la nostra entitat s’està convertint en un grup cada vegada més nombrós; arriben amb demandes que posen en evidència la situació de risc i de desinformació en què es troben, fins a l’extrem que el nombre de nois que han de viure al carrer s’ha disparat de forma alarmant.

En primer lloc volem subratllar la importància de prendre consciencia de la heterogeneïtat que engloba el grup visualitzat com MNA (Menor No Acompanyat). Amb aquesta etiqueta, trobem nois i noies que arriben a Barcelona i que viuen contextos familiars i socioeconòmics molt diversos; és a dir, que es troben en moments molt diferents del procés migratori. Per aquesta raó les seves possibilitats de resposta davant les situacions de risc varien, si bé la majoria no tenen les eines necessàries per fer front, de manera autònoma, a les situacions que se’ls presenten.
Podríem extreure, sense cap voluntat de parlar de trets de personalitat específics d’aquest col•lectiu, una sèrie de punts en comú dels joves que demanen els serveis d’EICA:

• Falta de referents adults, familiars i educatius.
• Desconeixement total o parcial d’alguna de les llengües vehiculars del país d’acollida.
• Situació legal irregular o poc definida (tutelats i extutelats però sense NIE, o amb NIE sense autorització per treballar, entre d’altres).
• Manca de coneixements i de competències instrumentals.
• Desconeixement dels hàbits socials i costums del país acollidor.
• Poc coneixement del context social, dels serveis bàsics i del seu funcionament.
• Desconeixement del sistema sanitari i dificultats per accedir-hi.
• Generalment no tenen experiència laboral o aquesta ha estat incipient i inestable.
• Desconeixement dels circuits de recerca de feina i les possibilitats d’inserció laboral.
• Consum habitual de psicoactius.
• Alguns dels joves es troben en circuits delinqüencials o d’exclusió social.
• Alguns dels joves presenten simptomatologies d’estats depressius i/o malalties mentals.

També podem distingir diferents perfils o subgrups, en funció de diferents variables:

• menors documentats amb un certificat de naixement original que són expulsats del sistema de protecció de menors en base només a una proba radiològica que molts experts creuen que no és concloent;
• menors documentats amb un passaport emès en el seu país d’origen, que són expulsats del sistema de protecció de menors en base només a una proba radiològica (1);
• menors documentats amb un passaport emès per l’ambaixada corresponent, dins de l’Estat Espanyol, que són expulsats del sistema de protecció de menors en base només a una proba radiològica ;
• menors documentats amb un passaport emès per l’ambaixada corresponent, dins de l’Estat Espanyol, que no són admesos dins del sistema de protecció de menors en base només a una proba radiològica;
• menors que estaven tutelats en una altra comunitat autònoma, que ingressen en un centre de protecció a Catalunya i surten sense documentació;
• joves extutelats que per falta de recursos econòmics es troben al carrer en complir els 18 anys.
• noies menors, sovint enviades per familiars o per xarxes delictives que utilitzen subterfugis legals o documents falsos per explotar-les sexualment o en altres activitats il•legals, o bé, en el millor dels casos, per al treball domèstic;
• menors que han arribat o conviuen amb familiars diferents dels pares o amb altres adults que no poden atendre’ls adequadament.

Quan un menor no documentat no és considerat com a tal per la DGAIA significa que és tractat com a adult per la resta dels recursos socials, avui reduïts al mínim per efecte de la crisis econòmica. Tot plegat fa que aquests joves hagin d’afrontar la vida com a adults, sense tenir preparació prèvia, ni eines ni competències per fer-ho.

Una de les fórmules per expulsar els joves del sistema de protecció de menors es fonamenta en unes proves radiològiques, els resultats de les quals no son fidedignes donat que no són determinants, sinó orientatives. A més, estan dissenyades per mesurar l’edat òssia del nord-americà de classe mitjana alta dels anys 70, subjecte a uns patrons concrets d’alimentació i de fases de creixement associades al context socioeconòmic i cultural de la persona.

Les situacions esmentades anteriorment tenen unes conseqüències immediates: la vulneració dels drets humans i dels drets de la infància i de la joventut, així com el trencament del procés de maduració personal del jove, fet que l’empeny a una situació de precarietat i d’exclusió social de difícil sortida. Això fa que la inclusió activa d’aquest col·lectiu sigui pràcticament inviable.
La resposta legal, institucional i social del nostre país, no es troba a l’alçada de la dignitat que es mereixen els menors, la qual queda fixada a la legislació internacional i, en especial, a la Convenció dels Drets dels Infants, ratificada pel nostre Estat i, per tant, d’obligat compliment.

La immigració de menors no hauria de ser regulada en les mateixes condicions que la immigració de persones adultes, tal com han denunciat diverses vegades les organitzacions no governamentals, perquè són infants adolescents i menors d’edat; un estatus que està per damunt de la seva nacionalitat.

Actualment no existeixen mecanismes suficients per incidir en el flux migratori de menors, ni per poder detectar tots els casos que pateixen aquesta situació; Per això, són imprescindibles polítiques flexibles i de resposta ràpida a fi de poder acollir-los, tutelar-los i protegir-los com pertoca a les institucions de protecció, ja sigui en acolliment residencial o en acolliment familiar.

De la mateixa manera, com reflecteixen diverses queixes que el Síndic de Greuges ha rebut, s’han trobat pràctiques administratives i legals que no prioritzen la protecció dels menors, sinó ben el contrari: enfoquen la situació com un problema exclusivament de seguretat ciutadana, la qual cosa no fa sinó estigmatitzar el jove, de qui se sospita sobre la seva edat sense cap tipus de certesa. Això provoca una determinació de l’edat imprecisa, fet que impedeix o retarda el seu ingrés en el sistema de protecció de menors.

Insistim en el fet que, quan els menors tutelats arriben a la majoria d’edat, s’elimina la protecció social i legal que han gaudit fins al moment. Una circumstància que, sumat a l’inconvenient de no disposar de referents familiars adults ni d’experiència educativa, formativa o laboral, els fa especialment vulnerables alhora que se’ls priva de la inserció social i cultural desitjada.

Com entitat responsable i compromesa amb la millora de la vida social del joves extutelats i MNA, aquesta situació ens porta a:

• denunciar els errors i arbitrarietats per part de l’administració a l’hora d’aplicar les normes legals referides als menors i als joves extutelats més vulnerables;
• buscar vies de pressió que possibilitin un avenç en les pràctiques administratives i polítiques socials;
• plantejar, amb altres entitats d’acció social, la necessitat d’un major compromís de tots els sectors vinculats en aquest àmbit i vetllar per la protecció d’aquest col•lectiu amb tantes necessitats.

Per tot el què hem exposat, la nostra entitat fa arribar aquesta preocupació al Síndic de Greuges, defensor de les persones. Aquest manifest té el suport de tots i totes els sotasignats, siguin persones o entitats, les quals sol·licitem que es revisi l’actuació de l’administració vers el col·lectiu de joves extutelats i de menors no acompanyants per a que es resolguin les deficiències manifestes.

Barcelona, abril de 2011.

Adscriu-te al manifest fent click aquí o enviant les teves dades personals (nom i dni/nie) al correu comunicacio@eicascantic.org.

_____________________________________________________________________
(1) El passat 18 de marc de 2011 es va dictar la primera sentència sobre aquest tema, per la qual el Jutjat de Primera Instància nº 16 de Barcelona ordena el reingrés en el sistema de protecció de menors d’un menor que havia estat expulsat, reconeixent d’una banda la validesa del seu certificat de naixement i el seu passaport i, d’altra banda, posant en dubte la fiabilitat de les proves radiològiques. Existeixen altres tres sentències a Catalunya en les quals diferents jutjats han ordenat, com a mesura cautelar, la readmissió de tres menors en centres de protecció, després de valorar que la no existència d’acords entre l’Estat espanyol i el país de naixement del menor, no eximeix a la DGAIA de la responsabilitat de protegir a aquests menors.

Aquesta entrada ha estat enviada el divendres, abril 22nd, 2011 a les 4:38 pm i està arxivada sota Uncategorized. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.