Els últims quatre anys Ciutat Vella ha sigut protagonista de moltes portades. I ho
ha estat en negatiu. Prostitució, delinqüència, sonats casos de corrupció, amb la
imputació de funcionaris del districte i fins i tot del regidor d'Urbanisme pel frustrat i
discutit projecte de l'hotel del Palau de la Música han copat les portades dels
diaris de la ciutat. A l'inici de la legislatura els veïns vam viure amb esperança i
il·lusió l'arribada al districte d'Itziar González. Veïna del barri, arquitecte i experta
en processos de mediació, políticament activa i alhora indepedent, González era
i és una dels nostres. Va portar aire fresc al districte i va fer política com l'entenem
els que signem aquest article: amb criteri propi, lliure de les cotilles que imposa la
partitocràcia; veritable diàleg amb els ciutadans; conviccions profundes i
netament ciutatvellenques; una valentia que va deixar al descobert trames de
corrupció que altres havien estat incapaços de detectar; i amor i passió per tots
els barris que formen aquest mosaic que és Ciutat Vella.
Tanmateix, aquesta mateixa concepció bunqueritzada de la política, que silencia
les veus discrepants; i una enquistada trama d'interessos que durant tants anys
havia aniuat al districte van fer impossible que González culminés la seva feina. El
que ha vingut després només ha fet que tornar-nos la vella cara de la política. La
política que com a ciutadans profundament compromesos amb els nostres barris
ens desagrada: les finestres del districte s'han tornat a tancar; l'aire fresc ha deixat
de circular allà on més calia i el diàleg ha quedat arraconat. De nou, la política
substituïda per la partitocràcia. La política substituïda per la gestió.
En aquest context, només podem exclamar que aquesta vegada és la nostra. En
aquestes eleccions es decidirà el proper alcalde de Barcelona, però també es
decidirà qui guiarà la política, la de veritat, la que ens apassiona, a Ciutat Vella. A
aquest regidor i regidora va dirigit aquest article. Volem que s'impliqui a fons al
disstricte. Ciutat Vella és el cor de Barcelona. Si Ciutat Vella funciona, Barcelona
va a velocitat de creuer. Aquest és un territori ple de matisos, amb veïns de
múltiples procedències. A Ciutat Vella, la diferència suma. Quan més heterogeni
és un districte, més atractius té i pot oferir. La varietat és un promesa d'oportunitats
per a tots els ciutadans. Per als veïns del districte. I per als que ens visiten. No ens fa
por l'èxit dels barris. No ens fa por la seducció de les Rambles. No ens fa por l'allau
de foranis que busquen en els barris del districte aquelles ofertes culturals i lúdiques
que només pot oferir Ciutat Vella. No ens fa por la música en viu! Som un districte
canalla en el que la canalla també ha de tenir espai per jugar. Aquesta són les
dues cares d'una realitat que és, en ella mateixa, un món.
No volem posar reixes als problemes. El proper regidor del districte haurà de tenir
clar que els problemes requereixen solucions integrals, transversals, i no pas
pegats. I és per això que reclamem un pacte per Ciutat Vella, entre polítics, veïns,
empreses i teixit associatiu per rellançar el districte i millorar la seva habitabilitat
pels residents però també pels no residents. Els propers quatre anys han de ser una
nova primavera per nosaltres. Pels barris, pel districte i per Barcelona. Enrere
queden els desenganys dels últims quatre anys. Enrere queden les represàlies
dirigides als qui manifesten públicament les seves opinions. Enrere queden els
“trileros” de l’urbanistica. Enrere queda la degradació de certs punts estratègics
per Ciutat Vella. Els que signem aquest article, n'estem convençuts. És l'hora
d'apostar pel districte amb passió, obertura de mires, valentia i creativitat. Ara és
l'hora de Ciutat Vella.
Oriol Bohigas
Lluís Cabrera
Beth Galí
Rosa Gil
Mar Jiménez
Carmen Zapata
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Todo esto es muy bonito, pero llega tarde y no es nada creible.
ResponderEliminarRespetando las opiniones que manifiestan los firmantes, nunca los vi ni por supuesto escuche, reprochar las barbaridades y atropellos que los gobernantes de este distrito han permitido desarrollar.
Plenarios arreglados con anterioridad y Audiencias en las que los vecinos y comerciantes hasta el aburrimiento hemos insistido en los mismos problemas y denuncias, viendo que las respuestas siempre respondian con la misma cantarela ¡Tomamos nota! ¡ Lo estudiaremos!causando la indiganción y desespero de las personas, por decir algo no agresivo.
No, y digo NO porque los vecinos que aún quedamos, ya no nos van a engañar mas. Han destruido el tejido social con alebosia(Hay fincas que la convivencia es insostenible) y del comercial mejor no hablar, todos conocemos y vemos el comercio desarrollado, sin ninguna calidad y arruinando al que quedaba en clara competencia desleal.
De la Sra. Regidora que tuvo que dimitir, debo de decir, que nos lleno de ilusión hasta el fatídico desenlace: La pregunta es ¿Como es posible que se acepte una renuncia política, por el motivo de unas amenazas? ¿Quiere decir esto que la corrupción esta instalada en este distrito y no se puede combatir?.
Resumiendo tenemos un barrio, que aunque quieran taparlo o perfumarlo esta desecho(por usar una expresión suave)con bolsas de territorio de ausencia de control, en seguridad y habitabilidad(gueto)que provoca que el comercio residual y los vecinos "historicos" huyan desesperados a otros lugares.
Hay que abrir muy bien las ventanas, para que entren nuevos aires. Pero los que vengan necesariamente deberan mezclarse a los vecinos y comerciantes, pues de lo contrario estan condenados al fracaso. No es posible la política honesta sin la complicidad de las personas.
No és creible el discurs d'aquells que han usurpat activament i durant anys la ciutat als seus habitants, fent molts diners per cert. Que no es facin ara els reivindicatius quan tothom sap que són el cor del poder municipal. Els ciutadans estem maltractats però no ens xuclem el dit.
ResponderEliminarCom molt bé diu l'anterior comentari: Itziar ens va il-lusionar. Com es possible que hagués de dimitir? Com és que no és ella la candidata? Com li han pogut guanyar la partida? Com no ha digut recolzada i protegida des de l'Ajuntament, des dels PSC, des de Inciiativa? Això parla del poder de la mafia del Raval, i com de barrejada està amb els partits governants.
Jo, que sóc d'esquerres, em sap greu però no votaré altre cop a un partit mafiós que ha destrossat el meu barri.