Segueix desapareixent el nostre patrimoni comercial 

Llibreries de vell

Sento una immensa pena per Barcelona, la meva ciutat. Com es pot banalitzar la seva essència, la seva ànima? Per què les llibreries i les llibreries de vell de Barcelona estan desapareixent de l'àmbit literari? Uns lloguers massa cars, juntament amb la crisi i la inconsciència de molta gent -que es baixen obres d'internet- n'han propiciat el tancament.

Què fan els nostres polítics al respecte? L'alcalde, el president de la Generalitat i el conseller de Cultura no poden fer cas omís d'aquest imperdonable despropòsit, que esborra d'un cop de ploma tot el nostre passat. Per què no s'emmirallen en l'esplèndida ciutat de París, on l'empara de la cultura és sagrada i el seu Ajuntament proporciona mitjans econòmics per a aquelles llibreries que no poden assumir la delicada situació del moment?

A no ser que tingui interès turístic !! 

Barcelona restaurará el arco modernista de la Boqueria este año por su centenario

Barcelona prevé restaurar este año el arco modernista que da la bienvenida a quienes acuden al Mercat de la Boqueria desde La Rambla coincidiendo con el centenario de su colocación, han explicado a Europa Press el Ayuntamiento y el presidente de la Asociación de Comerciantes, Salvador Capdevila.

El arco, en cuyos laterales tiene unas redes de protección y que es obra del arquitecto Antoni de Falguera, es un portal de hierro decorado con plafones de cristal azules y círculos amarillos, descansa sobre dos bases de obra recubiertas de 'trencadís' al estilo de Gaudí, y de su parte superior cuelga un antiguo escudo de la ciudad.
Este año debe suponer el fin de las obras del aparcamiento subterráneo de la Gardunya, en la parte trasera del mercado, lo que dará aire a los comerciantes afectados por obras, y la intención es que la inauguración del aparcamiento, que esperan que se produzca en septiembre, pueda coincidir con el inicio de la restauración del arco.

 

Activitat paranormal al carrer Robadors

El carrer Robadors és una miniatura del Meatpacking District de Nova York dels noranta: hipsters i putes ignorant-se en pacífica convivència. A la ranquejant mutació social d'aquest punt calent del Raval hi ha contribuït la nova seu de la Filmoteca, els tallers d'alumnes de la Massana i la recent iniciativa de Miniteatres. I els bars. Sempre pioners. També un bar dóna la benvinguda a Miniteatres. 

Dueños de pisos turísticos temen el cierre de su negocio

La Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) calcula que la reforma del plan de usos de Ciutat Vella (que impulsan CiU y el PP) puede suponer el cierre de la mitad de los 600 pisos de uso turístico legalizados que hay en el distrito. Ello sería consecuencia de la obligación de que estos pisos se agrupen en edificios dedicados especialmente a apartamentos turísticos. 

La Rambla, origen i final de la fam 

“El magatzem on guardem els aliments s'està buidant”

Un grup de dones van decidir fa més de mig segle dedicar una hora a la setmana a ajudar els més necessitats repartint entrepans al mig del carrer

Una voluntària afirma que no havia vist mai tanta necessitat com ara

Tot comença i tot acaba a la Rambla i tot hi passa i tot s'hi deixa veure, també la fam. Va ser a la part baixa de la Rambla de Barcelona on fa poc més de cinquanta anys un grup de dones van començar la tasca d'ajudar els més necessitats, en una acció que al cap de poc temps va fructificar amb la fundació de l'associació L'Hora de Déu. El nom respon al gest que van tenir aquestes dones de dedicar una hora de la setmana a repartir entrepans i atendre altres necessitats bàsiques del col·lectiu de persones que malvivien en la Barcelona dels anys seixanta.
L'acció d'aquell grup recorda la iniciativa que a principis d'aquest any van desplegar un grup de persones que cada dilluns, dimarts i dimecres eren a Canaletes per distribuir menjar al mig del carrer, fins que la intervenció de l'Ajuntament i Càritas va reconduir aquesta acció solidària cap
a un menjador social.
Les dones de L'Hora de Déu també van deixar de seguida el carrer i la seva acció solidària va trobar refugi. Primer, a l'església del convent de Santa Mònica, espai que després es va convertir en l'actual centre d'exposicions. L'entitat va anar agafant cos i, aleshores, va iniciar un itinerari per la ciutat fins que va acabar ubicant-se al Raval, en un edifici que, amb el temps i l'obertura de carrers, ara té façana a la Rambla del barri.
El rebost de L'Hora de Déu es nodreix de les aportacions de ciutadans anònims, de les donacions que fan empreses d'alimentació i, majoritàriament, del menjar que els fa arribar el Banc d'Aliments de Barcelona, que centralitza i canalitza aquest tipus d'ajuda humanitària cap als prop de 300 punts de distribució.
“Abans, rebíem quatre entregues anuals del Banc d'Aliments, ara només en són tres i això fa que la situació sigui cada cop més complicada”, explica Mòdol. El president no critica el Banc d'Aliments, es limita a constatar la duresa de les circumstàncies. “Ara és un dels moments més crítics perquè ens havien de fer un lliurament de menjar al juny i s'ha retardat”, diu.