Es vol utilitzar políticament els últims fets per desprestigiar els mossos i així recentralitzar o el.liminar el cos?
Recordem qui eren els responsables dels últims assassinats mediatics a ciutat vella, un magrebí a la rambla del raval, un subsaharià al carrer del carme i un poeta valencià al gòtic.
Mossos sota sospita
Com 're-formar' els mossos: 10 mesures de franc
Papá: ¿los malos son los Mossos?
Diez candidatos por cada plaza de agente que ha salido a concurso
Alguns homes bons
La muerte de un empresario enfanga otra vez a los Mossos
Los Mossos están señalados.
Necessaris i honorables
Sóc conscient que amb aquest article em fico en terrenys pantanosos i fins gens recomanables, però quan el tema ha entrat al debat del carrer i tothom té raons de tota mena, no puc obviar dir-hi la meva. Parlaré, doncs, dels Mossos d'Esquadra i, contra l'opinió generalitzada, en parlaré a favor.
Cal reconèixer que els catalans som una societat
gens propícia als uniformes i molt llunyana a l'autoritat que d'ells
emana. És una actitud segurament influenciada pel polsim d'ànima
anarquista que forma part de la consciència del país. Majoritàriament,
no ens agraden els agents d'ordre, les brigades militars i els
acomodadors dels cinemes, molt menys si porten porra i pistola. Per això
ens agrada infringir normes i fins gaudim passant els semàfors en
vermell. I, sempre que podem, parlem malament de l'autoritat, amb raó o
sense.
D'altra banda, tenim desplegat pel país un ordre públic
excessivament atomitzat, amb quatre cossos policials que se superposen
les competències: Mossos, Guàrdia Civil, policia dita nacional i policia
municipal. Quatre entitats mal coordinades i que, moltes vegades,
mantenen entre elles difícils relacions i competitivitat. I les
diferències d'uniformes també signifiquen opcions polítiques gens
coincidents i comandaments poc propensos al diàleg.
Dit això,
aviat ens apuntem a la crítica als Mossos i no dubtem a interpretar fets
i imatges segons aquesta tendència crítica, sigui una simple actuació
de tràfic o sigui un més complicat cas en què juguen molts elements
contradictoris, com ara els fets del Raval. I ho dic sense deixar de
reconèixer que, com tot exercici humà, sempre hi haurà algun cas en què
l'actuació policial pot relliscar en les seves atribucions. Talment,
acusem i ens costa analitzar i deduir, de tal manera que fàcilment
desautoritzem determinades actuacions.
Sabeu cap on vaig? Doncs,
sí. Amb aquest judici popular que s'està portant a terme contra els
Mossos potser només aconseguim desmotivar i acovardir un cos d'ordre
necessari i que és bàsic en això que ara en diem estructures d'estat. No
ho dubtem, els Mossos, amb una bona direcció política, són
imprescindibles en la Catalunya del futur.
No oblidem qui son els veritables enemics d'aquest barri, i no son pas precisament els mossos. La majoria de cops, sort en tenim d'ells
ResponderEliminar