View My Stats

domingo, 10 de noviembre de 2013

A on es vol anar a parar? políticament parlant

Es vol utilitzar políticament els últims fets per desprestigiar els mossos i així recentralitzar o el.liminar el cos? 

Recordem qui eren els responsables dels últims assassinats mediatics a ciutat vella, un magrebí a la rambla del raval, un subsaharià al carrer del carme i un poeta valencià al gòtic.

Mossos sota sospita 

Com 're-formar' els mossos: 10 mesures de franc

Papá: ¿los malos son los Mossos?

Diez candidatos por cada plaza de agente que ha salido a concurso

Alguns homes bons

La muerte de un empresario enfanga otra vez a los Mossos

Los Mossos están señalados.

 

Necessaris i honorables

Sóc conscient que amb aquest article em fico en terrenys pantanosos i fins gens recomanables, però quan el tema ha entrat al debat del carrer i tothom té raons de tota mena, no puc obviar dir-hi la meva. Parlaré, doncs, dels Mossos d'Esquadra i, contra l'opinió generalitzada, en parlaré a favor.

Cal reconèixer que els catalans som una societat gens propícia als uniformes i molt llunyana a l'autoritat que d'ells emana. És una actitud segurament influenciada pel polsim d'ànima anarquista que forma part de la consciència del país. Majoritàriament, no ens agraden els agents d'ordre, les brigades militars i els acomodadors dels cinemes, molt menys si porten porra i pistola. Per això ens agrada infringir normes i fins gaudim passant els semàfors en vermell. I, sempre que podem, parlem malament de l'autoritat, amb raó o sense.
D'altra banda, tenim desplegat pel país un ordre públic excessivament atomitzat, amb quatre cossos policials que se superposen les competències: Mossos, Guàrdia Civil, policia dita nacional i policia municipal. Quatre entitats mal coordinades i que, moltes vegades, mantenen entre elles difícils relacions i competitivitat. I les diferències d'uniformes també signifiquen opcions polítiques gens coincidents i comandaments poc propensos al diàleg.
Dit això, aviat ens apuntem a la crítica als Mossos i no dubtem a interpretar fets i imatges segons aquesta tendència crítica, sigui una simple actuació de tràfic o sigui un més complicat cas en què juguen molts elements contradictoris, com ara els fets del Raval. I ho dic sense deixar de reconèixer que, com tot exercici humà, sempre hi haurà algun cas en què l'actuació policial pot relliscar en les seves atribucions. Talment, acusem i ens costa analitzar i deduir, de tal manera que fàcilment desautoritzem determinades actuacions.
Sabeu cap on vaig? Doncs, sí. Amb aquest judici popular que s'està portant a terme contra els Mossos potser només aconseguim desmotivar i acovardir un cos d'ordre necessari i que és bàsic en això que ara en diem estructures d'estat. No ho dubtem, els Mossos, amb una bona direcció política, són imprescindibles en la Catalunya del futur.

1 comentario:

  1. No oblidem qui son els veritables enemics d'aquest barri, i no son pas precisament els mossos. La majoria de cops, sort en tenim d'ells

    ResponderEliminar