View My Stats

martes, 4 de febrero de 2014

Un funeral per les botigues de sempre

Un funeral per les botigues de sempre

Les botigues històriques de Barcelona no perden l'esperança de seguir obertes

El Indio, pesca Calicó, filatèlica Majó, botigues singulars que proven de pactar una nova renda abans de final d'any 

Queden pocs mesos, però les botigues històriques encara no perden l'esperança d'arribar a un acord per garantir la seva continuïtat. Alguns dels comerços singulars de la ciutat reconeixen que potser s'han adormit, que han esperat fins a l'últim moment per iniciar unes converses que ara, davant la imminent entrada en vigor de la llei d'Arrendaments Urbans (LAU), romanen encallades i no sembla que s'hagin de solucionar. En canvi, fa mesos que d'altres dialoguen sense èxit. No és una situació fàcil i ho reconeixen, però encara confien a arribar al 31 de desembre amb un nou contracte. El tancament d'altres comerços centenaris, alguns amb millors perspectives de venda que els seus negocis, els està portant a la desesperació. És per això que molts comerciants no volen explicar l'estat d'aquestes converses i les proten en el més absolut dels secrets, mentre auguren un futur negre per a les seves botigues.  

Com la majoria de comerços singulars de la ciutat, apareixen a totes les guies turístiques de Barcelona i estan acostumats que els visitants hi entrin amb l'únic interès de fer-se una foto. "Em parlen en anglès i em demanen permís. Jo els deixo fer, però també els dic que de les fotografies no mengem", diu un Calicó divertit. 

al cor del Raval, els treballadors de la històrica botiga de teixits, El Indio, viuen en la incertesa. Víctor Riera dirigeix amb altres socis el mític negoci. Asseguren que ho tenen molt complicat i que les condicions per continuar al carrer del Carme de moment no són gaire optimistes. Continuen negociant per trobar-hi una sortida, però sense gaire èxit, pel que expliquen. Reconeixen que estan esperant un acord d'última hora per assegurar la supervivència de la històrica botiga, que va començar a vendre teixits el 1860. "Estem lluitant per posar-nos d'acord, però no sabem si les converses acabaran sent favorables", afirmen amb pessimisme.

A El Indio, com en qualsevol negoci, es nota la crisi, i també la competència de les grans superfícies. L'especialització per la qual s'han fet famosos aquests comerços tampoc els ajuda en un moment d'una delicada cojuntura econòmica i en un món cada vegada més globalitzat. A més a més, els gustos de la població han canviat amb el pas dels anys i la pressió de les grans superfícies ha provocat una caiguda de vendes contínua.

No hay comentarios:

Publicar un comentario