Els set sorolls capitals de BCN
Turisme, oci, trànsit i terrasses creen alguns dels problemes acústics de la ciutat
Barcelona és una ciutat sorollosa. A mb les xifres a la mà, menys que
fa un temps -el percentatge de ciutadans afectats per l'excés de
decibels ha baixat tant de dia com de nit: el 68,2% de la població està
exposada en algun moment a nivells entre els 60 i els 75 decibels, tres
punts menys que el 2009, segons el mapa de la contaminació acústica que
va presentar l'Ajuntament al març- però no per això és una urbs
silenciosa. Amb la calor, els problemes de convivència vinculats al
soroll augmenten: hi ha més finestres obertes i més gent a les terrasses
o, simplement, disfrutant de l'espai públic. A l'estiu, tot se sent
més: el trànsit que col·lapsa la ciutat, les obres al carrer, el camió
de les escombraries, els sorolls domèstics dels veïns... A més a més, en
aquesta ciutat mediterrània, de moda i cosmopolita, bon temps és
sinònim d'activitat, oci i vida al carrer. De dia, i sobretot, de nit,
cosa que genera problemes de convivència. Només cal escoltar la conversa
ciutadana per adonar-se que el soroll és cada estiu un dels temes
dominants de conversa.
Hi ha causes de soroll estructurals de la
ciutat. Així, els veïns que pateixen tot l'any els sorolls del bar de
sota de casa encara ho acusen més a l'estiu. L'estiu també convida a
anar pel carrer i asseure's a prendre una copa en una terrassa amb els
amics, però quan s'és jove i la situació econòmica no està per tirar
coets, el fenomen del botellon surt més barat i conquista les
places i els parcs d'alguns barris: el que per a uns és gresca i
rialles, per als altres significa no poder descansar. I en unes zones
més que en altres: Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia són els
barris que s'emporten la palma.
Diversos factors han contribuït a
enquistar el soroll en aquests barris de la ciutat, entre ells, la
proliferació de terrasses. Però aparellat amb l'èxit turístic de la
ciutat, sorgeix una altra causa de soroll: el mateix turisme i tot el
que l'envolta. Barcelona és una de les ciutats més visitades del món: el
turisme s'ha convertit en la pedra angular de l'economia local, cosa
que ha portat el consistori a mimar-lo i, segons molts, a consentirlo.
«El visitant té dret a instal·lar-se al rovell de l'ou», ha defensat
Xavier Trias més d'una vegada. I a l'empara d'aquesta filosofia ha
sorgit el boom dels apartaments turístics, sobretot a Ciutat Vella.
Com
més turistes i més oci, més xivarri. Sí, hi ha una normativa d'horaris
per a les terrasses (entre setmana fins a mitjanit, i divendres,
dissabtes i vigílies de festius fins a la una de la matinada), però
després la concentració segueix al carrer, es disgrega entre crits i
rialles tot tornant a l'hotel o buscant discoteques, o continua en un
pis turístic o en un botellon improvisat. I es barreja amb els
llauners cridant per vendre la mercaderia, les baralles que sorgeixen
amb l'alcohol... I en aquest escenari, ¿qui és capaç de dormir?
Barcelona és una ciutat sorollosa. A mb les xifres a la mà, menys que
fa un temps -el percentatge de ciutadans afectats per l'excés de
decibels ha baixat tant de dia com de nit: el 68,2% de la població està
exposada en algun moment a nivells entre els 60 i els 75 decibels, tres
punts menys que el 2009, segons el mapa de la contaminació acústica que
va presentar l'Ajuntament al març- però no per això és una urbs
silenciosa. Amb la calor, els problemes de convivència vinculats al
soroll augmenten: hi ha més finestres obertes i més gent a les terrasses
o, simplement, disfrutant de l'espai públic. A l'estiu, tot se sent
més: el trànsit que col·lapsa la ciutat, les obres al carrer, el camió
de les escombraries, els sorolls domèstics dels veïns... A més a més, en
aquesta ciutat mediterrània, de moda i cosmopolita, bon temps és
sinònim d'activitat, oci i vida al carrer. De dia, i sobretot, de nit,
cosa que genera problemes de convivència. Només cal escoltar la conversa
ciutadana per adonar-se que el soroll és cada estiu un dels temes
dominants de conversa.
Hi ha causes de soroll estructurals de la
ciutat. Així, els veïns que pateixen tot l'any els sorolls del bar de
sota de casa encara ho acusen més a l'estiu. L'estiu també convida a
anar pel carrer i asseure's a prendre una copa en una terrassa amb els
amics, però quan s'és jove i la situació econòmica no està per tirar
coets, el fenomen del botellon surt més barat i conquista les
places i els parcs d'alguns barris: el que per a uns és gresca i
rialles, per als altres significa no poder descansar. I en unes zones
més que en altres: Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia són els
barris que s'emporten la palma.
Diversos factors han contribuït a
enquistar el soroll en aquests barris de la ciutat, entre ells, la
proliferació de terrasses. Però aparellat amb l'èxit turístic de la
ciutat, sorgeix una altra causa de soroll: el mateix turisme i tot el
que l'envolta. Barcelona és una de les ciutats més visitades del món: el
turisme s'ha convertit en la pedra angular de l'economia local, cosa
que ha portat el consistori a mimar-lo i, segons molts, a consentirlo.
«El visitant té dret a instal·lar-se al rovell de l'ou», ha defensat
Xavier Trias més d'una vegada. I a l'empara d'aquesta filosofia ha
sorgit el boom dels apartaments turístics, sobretot a Ciutat Vella.
Com
més turistes i més oci, més xivarri. Sí, hi ha una normativa d'horaris
per a les terrasses (entre setmana fins a mitjanit, i divendres,
dissabtes i vigílies de festius fins a la una de la matinada), però
després la concentració segueix al carrer, es disgrega entre crits i
rialles tot tornant a l'hotel o buscant discoteques, o continua en un
pis turístic o en un botellon improvisat. I es barreja amb els
llauners cridant per vendre la mercaderia, les baralles que sorgeixen
amb l'alcohol... I en aquest escenari, ¿qui és capaç de dormir?
No hay comentarios:
Publicar un comentario