View My Stats

miércoles, 16 de julio de 2014

Els set sorolls capitals de BCN

Els set sorolls capitals de BCN

Turisme, oci, trànsit i terrasses creen alguns dels problemes acústics de la ciutat

Barcelona és una ciutat sorollosa. A mb les xifres a la mà, menys que fa un temps -el percentatge de ciutadans afectats per l'excés de decibels ha baixat tant de dia com de nit: el 68,2% de la població està exposada en algun moment a nivells entre els 60 i els 75 decibels, tres punts menys que el 2009, segons el mapa de la contaminació acústica que va presentar l'Ajuntament al març- però no per això és una urbs silenciosa. Amb la calor, els problemes de convivència vinculats al soroll augmenten: hi ha més finestres obertes i més gent a les terrasses o, simplement, disfrutant de l'espai públic. A l'estiu, tot se sent més: el trànsit que col·lapsa la ciutat, les obres al carrer, el camió de les escombraries, els sorolls domèstics dels veïns... A més a més, en aquesta ciutat mediterrània, de moda i cosmopolita, bon temps és sinònim d'activitat, oci i vida al carrer. De dia, i sobretot, de nit, cosa que genera problemes de convivència. Només cal escoltar la conversa ciutadana per adonar-se que el soroll és cada estiu un dels temes dominants de conversa.
Hi ha causes de soroll estructurals de la ciutat. Així, els veïns que pateixen tot l'any els sorolls del bar de sota de casa encara ho acusen més a l'estiu. L'estiu també convida a anar pel carrer i asseure's a prendre una copa en una terrassa amb els amics, però quan s'és jove i la situació econòmica no està per tirar coets, el fenomen del botellon surt més barat i conquista les places i els parcs d'alguns barris: el que per a uns és gresca i rialles, per als altres significa no poder descansar. I en unes zones més que en altres: Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia són els barris que s'emporten la palma.
Diversos factors han contribuït a enquistar el soroll en aquests barris de la ciutat, entre ells, la proliferació de terrasses. Però aparellat amb l'èxit turístic de la ciutat, sorgeix una altra causa de soroll: el mateix turisme i tot el que l'envolta. Barcelona és una de les ciutats més visitades del món: el turisme s'ha convertit en la pedra angular de l'economia local, cosa que ha portat el consistori a mimar-lo i, segons molts, a consentirlo. «El visitant té dret a instal·lar-se al rovell de l'ou», ha defensat Xavier Trias més d'una vegada. I a l'empara d'aquesta filosofia ha sorgit el boom dels apartaments turístics, sobretot a Ciutat Vella.
Com més turistes i més oci, més xivarri. Sí, hi ha una normativa d'horaris per a les terrasses (entre setmana fins a mitjanit, i divendres, dissabtes i vigílies de festius fins a la una de la matinada), però després la concentració segueix al carrer, es disgrega entre crits i rialles tot tornant a l'hotel o buscant discoteques, o continua en un pis turístic o en un botellon improvisat. I es barreja amb els llauners cridant per vendre la mercaderia, les baralles que sorgeixen amb l'alcohol... I en aquest escenari, ¿qui és capaç de dormir?

 

Barcelona és una ciutat sorollosa. A mb les xifres a la mà, menys que fa un temps -el percentatge de ciutadans afectats per l'excés de decibels ha baixat tant de dia com de nit: el 68,2% de la població està exposada en algun moment a nivells entre els 60 i els 75 decibels, tres punts menys que el 2009, segons el mapa de la contaminació acústica que va presentar l'Ajuntament al març- però no per això és una urbs silenciosa. Amb la calor, els problemes de convivència vinculats al soroll augmenten: hi ha més finestres obertes i més gent a les terrasses o, simplement, disfrutant de l'espai públic. A l'estiu, tot se sent més: el trànsit que col·lapsa la ciutat, les obres al carrer, el camió de les escombraries, els sorolls domèstics dels veïns... A més a més, en aquesta ciutat mediterrània, de moda i cosmopolita, bon temps és sinònim d'activitat, oci i vida al carrer. De dia, i sobretot, de nit, cosa que genera problemes de convivència. Només cal escoltar la conversa ciutadana per adonar-se que el soroll és cada estiu un dels temes dominants de conversa.
Hi ha causes de soroll estructurals de la ciutat. Així, els veïns que pateixen tot l'any els sorolls del bar de sota de casa encara ho acusen més a l'estiu. L'estiu també convida a anar pel carrer i asseure's a prendre una copa en una terrassa amb els amics, però quan s'és jove i la situació econòmica no està per tirar coets, el fenomen del botellon surt més barat i conquista les places i els parcs d'alguns barris: el que per a uns és gresca i rialles, per als altres significa no poder descansar. I en unes zones més que en altres: Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia són els barris que s'emporten la palma.
Diversos factors han contribuït a enquistar el soroll en aquests barris de la ciutat, entre ells, la proliferació de terrasses. Però aparellat amb l'èxit turístic de la ciutat, sorgeix una altra causa de soroll: el mateix turisme i tot el que l'envolta. Barcelona és una de les ciutats més visitades del món: el turisme s'ha convertit en la pedra angular de l'economia local, cosa que ha portat el consistori a mimar-lo i, segons molts, a consentirlo. «El visitant té dret a instal·lar-se al rovell de l'ou», ha defensat Xavier Trias més d'una vegada. I a l'empara d'aquesta filosofia ha sorgit el boom dels apartaments turístics, sobretot a Ciutat Vella.
Com més turistes i més oci, més xivarri. Sí, hi ha una normativa d'horaris per a les terrasses (entre setmana fins a mitjanit, i divendres, dissabtes i vigílies de festius fins a la una de la matinada), però després la concentració segueix al carrer, es disgrega entre crits i rialles tot tornant a l'hotel o buscant discoteques, o continua en un pis turístic o en un botellon improvisat. I es barreja amb els llauners cridant per vendre la mercaderia, les baralles que sorgeixen amb l'alcohol... I en aquest escenari, ¿qui és capaç de dormir?

No hay comentarios:

Publicar un comentario