La llei seca de l'allotjament turístic té efectes secundaris a Ciutat
Vella. El districte va posar el límit en els 604 actuals, però la
demanda d'a-questa mena d'allotjament és tan brutal que molts
particulars i inversors no dubten a jugar-se-la, al marge de la llei,
per treure partit. La regidora Mercè Homs va destacar ahir que 133 dels
pisos legals ja s'han aglutinat en 38 edificis autoritzats per a aquesta
activitat. Abans de cinc anys hauran de fer-ho tots.
Per al
conjunt de la ciutat, l'ajuntament prepara un pla d'ordenació, després
d'haver prohibit des del mes de maig i durant un any noves obertures als
sis districtes amb més oferta. L'objectiu és la professionalització de
la gestió i la concentració en edificis complets, encara que les
patronals del sector reneguen d'aquesta segregació, perquè es perdria
l'esperit d'aquest allotjament tan en voga a Europa.
L'ajuntament
admet que les queixes per pisos turístics són mínimes en el conjunt de
la ciutat. Si la gestió es controla, els destinataris solen ser famílies
amb nens que busquen més espai i també cuina. Però el risc de
conflictes veïnals (després de casos com per exemple la Barceloneta)
juntament amb la proliferació han fet imprescindible la regulació.
A
la patronal Federatur opinen que tallar l'aixeta al barri de Ciutat
Vella s'ha revelat un error, perquè el seu volum legal és irrisori
respecte a les gairebé 9.600 habitacions d'hotel amb què compta el
districte. La proporció està més ajustada en canvi a l'Eixample (per
efecte rebot es va disparar la petició de llicències), on hi ha 5.190
pisos turístics per 9.455 habitacions d'hotel. Al conjunt de la ciutat
són més de 10.000 pisos legals, molt més rendibles que un lloguer
tradicional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario