Els que suquen, molt hi tenen que perdre. Però els veïns hi tenen tot per guanyar, perque ho han perdut tot

La temptació del lloguer lucratiu doblega la llei

La llei seca de l'allotjament turístic té efectes secundaris a Ciutat Vella. El districte va posar el límit en els 604 actuals, però la demanda d'a-questa mena d'allotjament és tan brutal que molts particulars i inversors no dubten a jugar-se-la, al marge de la llei, per treure partit. La regidora Mercè Homs va destacar ahir que 133 dels pisos legals ja s'han aglutinat en 38 edificis autoritzats per a aquesta activitat. Abans de cinc anys hauran de fer-ho tots.

Per al conjunt de la ciutat, l'ajuntament prepara un pla d'ordenació, després d'haver prohibit des del mes de maig i durant un any noves obertures als sis districtes amb més oferta. L'objectiu és la professionalització de la gestió i la concentració en edificis complets, encara que les patronals del sector reneguen d'aquesta segregació, perquè es perdria l'esperit d'aquest allotjament tan en voga a Europa.

L'ajuntament admet que les queixes per pisos turístics són mínimes en el conjunt de la ciutat. Si la gestió es controla, els destinataris solen ser famílies amb nens que busquen més espai i també cuina. Però el risc de conflictes veïnals (després de casos com per exemple la Barceloneta) juntament amb la proliferació han fet imprescindible la regulació.

A la patronal Federatur opinen que tallar l'aixeta al barri de Ciutat Vella s'ha revelat un error, perquè el seu volum legal és irrisori respecte a les gairebé 9.600 habitacions d'hotel amb què compta el districte. La proporció està més ajustada en canvi a l'Eixample (per efecte rebot es va disparar la petició de llicències), on hi ha 5.190 pisos turístics per 9.455 habitacions d'hotel. Al conjunt de la ciutat són més de 10.000 pisos legals, molt més rendibles que un lloguer tradicional.