La reconquista de la Rambla
«La Rambla ja no és la Rambla. Els barcelonins volem recuperar-la i
tornar-hi a passejar com abans». Com María Toledano (consultora, 47
anys), una contundent majoria dels centenars de ciutadans que han
participat en el debat proposat per EL PERIÓDICO exigeixen que s'acabi
la degradació del passeig més popular de la ciutat i estan decidits a
reconquistar-lo. Els plans de l'ajuntament per fer-ho són en general ben
rebuts, encara que no falta qui reclama més determinació. «Els
problemes de la Rambla no s'acabaran perquè s'eixamplin les voreres.
S'ha d'anar més enllà», diu Damià Perpinyà (mestre, 39 anys).
Què
hi sobra i què hi falta a la Rambla, preguntava aquest diari una vegada
conegudes les línies mestres del pla d'usos encaminat a posar el fre al
«monocultiu turístic», en paraules de l'alcalde Xavier Trias,
restringint llicències hoteleres i de restauració i oci i potenciant la
cultura. El diagnòstic ciutadà és concloent. D'una banda, massa
turistes, és clar -«hi ha tanta gent que si t'allunyes un metre del teu
acompanyant has d'acabar cridant-lo per saber on para», apunta el
Damià-, i una oferta deficient: «Hi sobren moltíssimes botigues de souvenirs
i supermercats, fins i tot restaurants, i hi falten comerços autòctons
amb productes que hi aportin originalitat i identitat», diu Jordi
Corbeto (comerciant, 31 anys).
Més símptomes: inseguretat -«hi
sobren estiradors de bosses i treballadores del sexe» (Fernando
Weiss-mann, 70 anys, arquitecte-, brutícia, massa cotxes... Vaja, que el
que hauria de ser «no només un atractiu turístic de primer ordre, sinó
el lloc on viuen molts barcelonins i el camí natural des del centre de
la ciutat cap al mar» (Josep Alemany, 60 anys, assessor públic local)
avui és «terra de ningú, un mal necessari que cal travessar, si pot ser a
pas lleuger, per anar del Gòtic al Raval o viceversa» (Antonio Tena, 30
anys, traductor).
REFLEX / Acisclo González (administratiu, 53
anys) remata: «Amb el temps i davant de la inacció dels responsables
polítics, la Rambla s'ha convertit en el que entre tots hem aconseguit
que sigui: un lloc de pas impossible, no recomanable per al turista
despistat, brut, sorollós, amb múltiples activitats il·lícites -si no
delictives- i, desgraciadament, reflex d'allò en què s'està transformant
la nostra estimada Barcelona». Hi ha, doncs, molts dubtes sobre el
model de ciutat, sí, i reivindicativa nostàlgia, també: «Hi trobo a
faltar la Rambla de quan era joveneta i hi anàvem a passejar i a prendre
calamars i cervesa a la plaça Reial» (Rosa Gutiérrez, 52 anys,
dependenta). Però els ciutadans no es limiten ni de bon tros a
queixar-se. Entre l'allau de propostes: menys xiringuitos, menys comiats
de solter/a, flamenques made in China, paella plastificada i
sangria a preu de gran reserva, més neteja i vigilància, més flors. «Una
Rambla moderna sense que deixi de ser la Rambla de sempre», suggereix
Francesc Julià (torner, 33 anys).
Aplaudiments també a la idea
municipal de donar més espai al vianant. Això sí, mentre que alguns, com
el Josep, només pensen a «limitar l'accés rodat a veïns i serveis i
d'aquesta manera poder ampliar les voreres», altres tirarien pel dret:
«Colom ens assenyala el camí. Els cotxes, al mar» (Agustí Farrés, 51
anys, arquitecte).
No hay comentarios:
Publicar un comentario