Escàndol
Ens exclamem perquè una horda de pallardassos es dedica a fer el
salvatge per a desesperació dels veïns de la Barceloneta, però també del
Raval i d'altres barris igualment soferts de Barcelona. Però què ens
esperàvem? Quan les autoritats, sobretot les de Madrid, inflen el pit
cada cop que presenten a finals de setembre les xifres de la temporada
turística, de què creuen que parlen? Sí: parlen dels turistes que fan
estades en hotels, i donen vida als restaurants i les botigues de la
ciutat; però també d'aquells que vénen atrets per la idea que Catalunya
és el país de la festa perpètua i de l'alcohol barat.
Aquest és l'ham que atreu tantes tribus low cost.
És evident que, si no hi hagués pisos turístics, legals o il·legals, a
la Barceloneta i el Raval, no vindrien. Ara bé, de qui són propietat
aquests pisos? Perquè dels turistes alcoholitzats, segur que no.
El
que passa a la Barceloneta és el mateix que han de sofrir moltes
localitats de la costa catalana. Se'n recorden, de les paraules de la
consellera Montserrat Tura, queixant-se del turisme de borratxera, fa
ara deu anys, i com va ser de criticada? El que hi havia al darrere de
les paraules de Tura no era tant una crítica a la gent que creu que les
vacances consisteixen a empalmar comes etílics, sinó al model.
¿Volem
ser un país que visqui sobretot del turisme? Si és així, hem de saber
que, a banda dels turistes que entren a les botigues exclusives de les
nostres ciutats, també vénen aquestes colles que beuen i escandalitzen.
El
fenomen del turisme de borratxera no és nou. Ara hi posem fre a la
Barceloneta, però s'hauria d'haver començat molt abans. I alguna cosa es
va fer, però el cas de la Barceloneta demostra que posar fi a aquest
fenomen serà molt difícil i complicat. Sempre hi haurà qui vulgui
omplir-se les butxaques amb el mínim esforç i risc. Si no és a la
Barceloneta, serà en un altre lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario