View My Stats

domingo, 5 de octubre de 2014

La Fiscalía pide once años de cárcel para seis mossos del caso Benítez


La Fiscalía pide once años de cárcel para seis mossos del caso Benítez 

Fiscalía pide 11 años para seis mossos por la muerte del empresario del Raval

La fiscalia demana 11 anys de presó per sis mossos per la mort de Juan Andrés Benítez al Raval fa un any 

La fiscalia demana 11 anys per a sis dels mossos imputats per la mort de Benítez 

La fiscal demana 11 anys per a sis mossos per la mort a cops de Benítez

La qualificació provisional de la fiscalia, a la qual ha tingut accés l'ACN, considera que sis dels deu agents imputats "sense tenir intenció directa" de matar Benítez el van "col·locar en una clara situació de risc i perill que podia desembocar en la mort, sabent per tant, que aquest resultat podia produir-se". Per això els demana 10 anys de presó. Alternativament, si així no fos apreciat pel jurat, els demana cinc anys per homicidi per imprudència professional greu juntament amb un delicte de lesions agreujades, ja que l'haurien lesionat "contravenint" tant les "mínimes normes i regles de cura que assumiria qualsevol ciutadà" com els "seus deures professionals" com a policies.

A més, els acusa d'un delicte contra la integritat moral per la manera com van tractar la víctima, fins i tot quan ja estava reduïda i semi-inconscient, pels quals demana un any de presó. A dos agents més els acusa d'un delicte d'obstrucció a la justícia, per encobriment, i els demana un any i mig de presó. La indemnització total per a la germana de Benítez la fixa la fiscalia en 100.000 euros com a màxim.

Incidents el dia abans

El dissabte 5 d'octubre del 2013, després d'una baralla amb un veí del carrer Aurora, Benítez va trucar a la policia, però quan els Mossos hi van arribar la situació es va complicar i l'empresari va acabar mort. Des del primer moment, la policia va negar que la seva actuació fos la causant de la mort, i la van atribuir primer a les lesions rebudes durant la baralla amb el veí i després a una malaltia cardíaca i a la ingesta de drogues.

Juan Andrés Benítez tenia 50 anys, i era amo de dues botigues al Gaixample barceloní i fundador de l'ACEGAL (Associació d'Empreses per a Gais i Lesbianes), havia tingut problemes amb les drogues i se sospita que podria patir una cardiopatia, tot i que no li van diagnosticar mai amb proves clíniques i no prenia cap medicació per això. També es va insinuar que podria ser seropositiu, extrem no confirmat.

El divendres 4 d'octubre a la tarda, una veïna del seu mateix bloc es va trobar Benítez al replà sense samarreta, amb actitud alterada i plorant. Quan la veïna li va preguntar què li passava, Benítez l'hauria insultat i alçat la veu, cosa que la va fer entrar a casa i trucar la policia.

Quan va arribar una patrulla de Mossos, Benítez era al terrat de l'edifici, amb les mans al cap i plorant. Van intentar parlar amb ell i calmar-lo, i quan van provar d'apropar-s'hi Benítez els va dir que no ho fessin. Instants després, en un segon intent d'aproximació per part dels agents, Benítez va situar els punys a l'alçada de la cara en "posició de guàrdia" i fins i tot va intentar colpejar l'agent que tenia més a prop, sense aconseguir-ho. Finalment, Benítez es va calmar, i va explicar als agents que el seu company de pis no el deixava entrar a l'habitatge perquè anava drogat.

Els mossos van aconseguir que Benítez baixés al carrer, i li van dir que segués a terra o al cotxe policial. Benítez va triar la segona opció, perquè el terra estava moll. Els agents van identificar l'home, van trucar a la sala de comandament per dir que estaven amb un home amb problemes de salut mental i van demanar una ambulància del SEM.

Però Benítez, no va arribar a ingressar a l'hospital del Mar perquè pel camí es va escapolir del vehicle. Va ser al cap de poques hores quan una treballadora del Metro se'l va trobar, afectat per estupefaents o alcohol, a l'estació de la Barceloneta, a prop del centre hospitalari, i es va avisar la Guàrdia Urbana. Aquell mateix dia va perdre el seu gos, i el va trobar una dona, que no va saber fins dies més tard que el propietari era l'home mort.

Baralla amb un veí i arribada dels Mossos

Cap a les deu de la nit del dissabte 5 d'octubre, Benítez anava pel carrer Aurora preguntant si algú tenia el seu gos. En un moment determinat es va trobar a una dona d'origen marroquí que era dins del seu cotxe amb el seu fill, a qui acusava de prendre-li el gos i la va amenaçar de mort. Els crits del nen van fer baixar el pare del pis i aquest es va enfrontar a Benítez a cops, cosa que va fer sagnar-los a tots dos una mica.
Uns vianants els van poder separar i els ànims es van calmar. El propi Benítez va trucar a la Guàrdia Urbana, amb l'altre veí ben a la vora, per explicar que li havien entrat a robar a casa i s'havien endut el gos. La trucada, que es va fer pública, rebel·la que Benítez estava prou serè com per relatar uns fets, tot i que de manera una mica confusa i amb problemes de dicció.

Quan va arribar la policia, en aquest cas dues patrulles dels Mossos d'Esquadra, van separar els dos veïns per interrogar-los. Benítez va dir a una mossa que no tenia la documentació a sobre i que l'anava a buscar a casa. La mossa s'ho va prendre com si Benítez volgués fugir i el va intentar aturar agafant-lo pel braç. Va ser aleshores que Benítez es va enervar i va treure's de sobre la mossa de males maneres, estirant-la del cabell i fent-la caure a terra. Aquest punt va ser el detonant perquè la resta d'agents es tiressin a sobre de Benítez per reduir-lo.

Immobilització, puntades de peu i cops de puny i de porra

Segons el relat de la fiscalia, els tres agents que acompanyaven la mossa el van poder tirar a terra, boca enlaire, abans que arribessin dues patrulles més. L'agent agredida va poder marxar del lloc per ser atesa mèdicament, mentre els altres sis agents van donar la volta a Benítez i el van poder emmanillar i lligar-li els peus amb un cinturó, i unir-li les mans amb els peus per darrere l'esquena.

La fiscal destaca "diverses puntades de peu a la part lateral esquerra inferior del cos" de Benítez fetes per un agent, "dues puntades i cinc cops de puny a la zona superior del cos" fetes per un altre i "sis cops de puny i de genoll" fetes a les campes per part d'un tercer mosso. Dos dels agents van utilitzar la porra extensible "sobre el cos de Benítez".

Imatges captades per veïns de la zona evidencien que Benítez es va resistir i que els agents li van donar cops quan ja estava lligat de mans i peus, amb respiració agitada i fins i tot quan havia deixat de cridar. Quan l'home va parar de moure's, se'l van endur "com un sac de patates", segons testimonis presencials, cap al cotxe patrulla. Allà es van adonar que estava inconscient i van demanar que intervinguessin els tècnics del SEM que ja havien arribat a la zona des del principi de l'actuació, sense que els ho haguessin demanat abans. Mentrestant, nombrosos veïns i curiosos presenciaven l'escena i fins i tot esbroncaven els agents per la seva actuació.

Els tècnics van demanar que deslliguessin a Benítez, van iniciar una reanimació 'in situ' i, a les 23.34, després que arribessin dues ambulàncies millor equipades, el van carregar a l'ambulància i se'l van endur cap al Clínic, on va morir cap a les 3.25 hores. L'extensa llista de lesions inclou hematomes i fractures a la cara, al crani, als braços, a les cames, al pit i a la zona lumbar. A més, li van trobar quasi mig litre de sang a l'estómac.

La fiscal creu que l'actuació policial va ser "excessiva i desproporcionada, tant en la duració, potser més de 12 minuts, com en el número de mossos, fins a vuit, com en la força física exercida sobre la víctima". A més, els retreu que no fessin intervenir abans als serveis mèdics, tenint en compte que tenia ferides sagnants a la cara. Com diu l'informe forense, les lesions greus en zones vitals, l'estrès que li va generar la contenció i agressió policial, la malaltia Wolf-Parkinson-White que li hauria provocat arítmies i el consum de cocaïna hores abans, li haurien provocat la mort.

Investigació dels fets

Mentrestant, la polèmica actuació policial no va acabar. Mentre un agent tirava aigua d'una ampolla damunt el bassal de sang que havia deixat Benítez a terra, per netejar la via pública, altres agents es van dirigir a les escales dels veïns per demanar si havien fotografiat o gravat en vídeo l'escena. Però almenys en una ocasió una veïna va esborrar imatges davant d'una mossa i aquesta no va fer res per impedir la destrucció d'una possible prova dels fets.

A partir d'aquí, l'actuació policial va quedar en entredit pel resultat final i per la manera de comunicar-lo oficialment. Primer es va maximitzar la disputa prèvia amb el veí, que tot i ser imputat inicialment, va quedar totalment alliberat de qualsevol responsabilitat. Un sindicat de Mossos va insinuar que Benítez era seropositiu i la policia catalana també va explicar que Benítez estava molt agressiu per culpa de les drogues i que quan ells van arribar ja anava molt ensangonat i havia agredit dos agents.

La jutgessa que instrueix el cas va traslladar la investigació a la policia espanyola, perquè fos més neutral, tot i que va cometre errors de transcripció en la trucada de Benítez a la Urbana. La policia espanyola va poder recuperar algunes imatges dels fets i fer un croquis de la situació al carrer Aurora aquella nit. Quan es van fer públiques les imatges, els Mossos van quedar parcialment en evidència.

Quan la magistrada va imputar vuit agents, les seves defenses, particulars o de la Generalitat, van intentar explicar que els cops que es veuen en les imatges de vídeo són els anomenats 'cops de distracció', previstos en els protocols policials per a poder immobilitzar una persona que es resisteix a ser emmanillada.

Una altra de les claus de la instrucció han estat els anàlisis forenses. L'informe definitiu de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (Imelec) sostenia que hi havia tres causes de mort, tot i que sense concretar el percentatge de cadascuna: la presència de cocaïna, una malaltia cardíaca, i la intervenció policial. Tot i així, posteriorment la presència de cocaïna es va revelar com a insuficient per tenir algun efecte, i la malaltia cardíaca no s'ha demostrat que estigués diagnosticada amb proves mèdiques objectives.

Tot i que la jutgessa inicialment va deixar el cas com un possible homicidi imprudent, un recurs de l'acusació popular, exercida per l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, va fer que l'Audiència de Barcelona obrís el ventall dels possibles delictes fins a l'homicidi amb dol eventual, que suposa una pena més gran.
Per al judici, que se celebrarà amb jurat popular d'aquí bastants mesos a l'Audiència de Barcelona, es demanarà la declaració de nombrosos testimonis dels fets del dia abans i del dia de la mort, com veïns que van presenciar la baralla inicial o la posterior actuació dels Mossos. També es tindrà en compte els informes forenses sobre hàbits tòxics i salut mental dels mossos processats.

Acusació i defensa mantenen els seus postulats

L'advocat de la germana de Juan Andrés Benítez, David Aineto, creu que la investigació, que ha durat poc menys d'un any, demostra que l'empresari del Gaixample va morir per la intervenció policial, i no pas per les seves circumstàncies de salut personals, com s'ha intentat dir durant mesos. Per a Aineto, el més greu del cas és que la reducció policial "desproporcionada" li podria haver passat a qualsevol ciutadà. En declaracions a l'ACN, Aineto assegura que Benítez "seguiria viu" si no fos per aquella fatídica nit.

Per la seva banda, José María Fuster-Fabra, advocat de diversos dels mossos processats, demanarà l'absolució del seus clients, perquè considera que els "cops de distracció" que van donar formen part del "procediment correcte" i que s'ensenya a les acadèmies de policia. El lletrat de la defensa, considera demostrat que l'autòpsia revela que Benítez va morir pel seu estat de salut, i no pas per la reducció policial.

No hay comentarios:

Publicar un comentario