Caso 4F: Los juristas ven difícil la reapertura

Pruebas sin dudas razonables

Els recursos de revisió d'una sentència ferma que prosperen són una cosa molt poc freqüent. Ara mateix, des d'alguns sectors socials i des de l'entorn familiar i legal dels condemnats per l'anomenat cas 4F, es reclama que és precisament això el que ha de passar. Volen que es revisi el procediment pel qual es van condemnar nou persones pels aldarulls durant un desallotjament okupa i en el qual, segons sentència del Tribunal Suprem, va acabar tetraplègic d'una pedrada un guàrdia urbà. La llei fixa supòsits molt restrictius per poder presentar en condicions de prosperar aquest tipus de recursos.

Segons els directors i promotors de la pel·lícula i dels familiars d'alguns condemnats, la realització de la pel·lícula-documental Ciutat morta perseguia i persegueix la reobertura del cas ja que, segons el guió del film, les condemnes confirmades, i en alguns casos augmentades, pel Suprem van ser injustes. Segons el que s'exposa al documental, es van castigar innocents a mercè d'una instrucció sense garanties i amb certs testimonis sobre qui ara, planteja la pel·lícula, hi ha ombres de dubte. Dos dels guàrdies urbans que van participar en el procés van ser anys després condemnats per tortures a un detingut i per haver-li imputat falsament un delicte.

Les causes de revisió d'un cas són quatre, segons l'article 954 de la llei d'Enjudiciament Criminal. El punt quatre -el que s'ajusta al cas actual- diu que només hi podrà haver revisió quan "després de la sentència sobrevingui el coneixement de nous fets o de nous elements de prova, de tal naturalesa que evidenciïn la innocència del condemnat". Segons els experts consultats per aquest diari, aquest supòsit no es dóna en l'assumpte del 4F.

El mateix exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, va dir ahir a Catalunya Ràdio que "no canvia res" el testimoni anònim d'un jove, emès dijous a TV3, durant el qual afirmava que coneixia el presumpte autor del llançament d'un test que va causar la lesió al guàrdia urbà. "Fa falta la prova", va insistir l'exfiscal.

"Per a una revisió fa falta una prova indubtable", va explicar ahir a aquest diari l'advocat especialista en dret penal i constitucions, Antoni Pascual. "Avui dia una part significativa de les revisions s'aconsegueixen per proves d'ADN", va explicar. Es tracta de confrontacions utilitzades, per exemple, en casos d'agressió sexual.

Així, en vista de la llei, fins i tot la declaració d'una persona que s'autoinculpés directament de les greus lesions del guàrdia no garantiria l'acceptació d'un recurs de revisió. Aquesta és una de les esperances dels condemnats pel 4-F, que la persona que consideren autor d'un llançament de test que va ferir el guàrdia urbà s'autoinculpi. Han arribat a dir que saben qui ho va fer. La Fiscalia ja ha avisat que no -actuarà d'ofici. Haurà de ser l'entorn dels condemnats el que promogui l'aparició de les proves.

Tot i això, encara que algú s'autoinculpés, el Tribunal Suprem després hauria d'admetre o no la prova. Per fer-ho aplicaria el que es denomina judici de corroboració i "els requisits de novetat, evidència i objectivitat", relata Pascual. Podria ser que una autoinculpació i prou no fos suficient. "I molt menys l'aportació d'un testimoni de referència", apunta l'advocat.

En aquest cas, només després d'aquella fase de valoració, el Tribunal Suprem acceptaria el recurs de revisió.