Lanza acusa la Urbana d’assetjar-lo sense treva des que va sortir de la presó
Denunciada per irregular la paga vitalícia a 2 guàrdies condemnats
Les pensions d'incapacitat permanent absoluta concedides a dos guàrdies urbans implicats en el 4-F i actualment a la presó per fals testimoni i maltractaments en un cas posterior han generat una tempesta paral·lela a la que ha desencadenat el documental Ciutat morta. El sindicat CGT ha presentat dues denúncies a la inspecció de Treball i a la Conselleria de Salut al considerar que hi va haver irregularitats en la concessió de les pensions.
La central sindical demana a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) -que depèn de Salut- que revisin el procés de concessió de les pagues i que citin «a una revisió mèdica real» els exagents Víctor Bayona i Bakari Samyang perquè «aquestes prestacions reconegudes irregularment siguin revocades».
El testimoni d'aquests dos agents de la Guàrdia Urbana va ser clau en la detenció i condemna d'alguns dels joves acusats dels fets en què un policia va patir greus lesions a Ciutat Vella el 4 de febrer del 2006.
El secretari general de la CGT de Catalunya, Ermengol Gassiot, va assegurar que estan «molt preocupats perquè la concessió de la pensió es va produir poc abans que els dos agents condemnats per maltractaments a un detingut -d'un altre cas- ingressessin a la presó» i perquè el missatge que es dóna és que es premia Bayona i Samyang.
TRÀMIT RÀPID / Gassiot va mostrar la seva sorpresa per la rapidesa i facilitat del tràmit de la concessió de les prestacions d'invalidesa, cosa que segons el seu parer constitueix una «discriminació a milers de treballadors que veuen com cada vegada és més difícil que se'ls reconeguin patologies laborals i prestacions» per part de l'ICAM i l'INSS.
Els dos agents van començar a cobrar una pensió de 1.600 euros i de 1.800 l'any passat, abans d'ingressar a la presó al convertir-se en ferma la sentència que els condemna a dos anys i tres mesos per maltractaments al jove Yuri Jardine mentre estava detingut a Barcelona. La quantia de la paga correspon al 100% de la base reguladora de la Seguretat Social i només és superada per la pensió de gran invalidesa, en què el beneficiari rep un complement per pagar un cuidador. Per sota de la incapacitat permanent absoluta hi ha dos graus més de pensió relacionats amb la feina habitual que donen dret a una prestació inferior i permeten treballar en altres feines.
Bayona i Samyang van basar la seva sol·licitud en problemes psiquiàtrics, una causa que el sindicat denunciant considera «ambigua» i que no es correspon amb la seva activitat habitual i amb els resultats positius dels test psicotècnics.
UN PROCÉS LLARG I DIFÍCIL / El camí fins a la concessió de la incapacitat permanent sol ser, per a la gran majoria de treballadors, llarg i complicat, passant per successives fases des de la baixa per incapacitat temporal amb pròrrogues fins a la sol·licitud i reconeixement de la pensió per a tota vida. Per aconseguir-ho és decisiu l'informe mèdic de l'ICAM, en què es basa la decisió de l'INSS. El Departament de Salut no va contestar la petició d'aquest diari d'obtenir una resposta a la denúncia de la CGT.
Si els treballadors aconsegueixen passar el filtre previ de les baixes temporals, les possibilitats d'obtenir la pensió permanent a l'ICAM són del 49,7%. La majoria (50,3%) dels empleats se'n van del consultori amb un informe desfavorable i solament el 15% dels que recorren judicialment aconsegueixen una sentència a favor, segons una investigació portada a terme en un màster de la UPF
Tres chicos que denunciaron maltratos de la Urbana en 2005 piden reabrir caso
Tres jóvenes del barrio barcelonés de Gràcia
que en 2005 denunciaron maltratos de la Guardia Urbana tras su detención a la
salida de un centro social okupa han pedido hoy al Ayuntamiento de Barcelona y
otras instituciones que investiguen el caso, que está archivado en la vía
judicial por prescripción.
Adrià, uno de los jóvenes denunciantes, su
abogado, Jordi Busquets, y el portavoz de Alerta Solidària Martí Majoral han
comparecido hoy en rueda de prensa en el barrio barcelonés de Gràcia para
denunciar que durante su detención fueron torturados por siete agentes de la
Guardia Urbana tanto en la comisaría de la Estació del Nord como durante su
traslado a dependencias policiales.
La denuncia de torturas que presentaron los
jóvenes, a los que la Guardia Urbana acusó a su vez de atentado a la autoridad,
fue archivada por el juzgado de instrucción número 27 de Barcelona en junio de
2013, porque había transcurrido el plazo de prescripción de los delitos que se
investigaban.
Los jóvenes han decidido volver a denunciar
ahora públicamente su caso y reclamar a las instituciones que lo investiguen, a
raíz del vídeo publicado por un sargento jubilado de la Guardia Urbana que
asegura que conoce ese episodio de maltratos y después de que se haya reabierto
el debate sobre el proceso del 4 febrero por el estreno en Televisió de
Catalunya del documental "Ciutat Morta".
Dicho documental mantiene que los jóvenes que
en 2008 fueron condenados por dejar en coma a un guardia urbano de una pedrada
a las puertas de una fiesta en una finca ocupada de Barcelona habían sido
víctimas de un montaje policial y judicial para incriminarlos en unos hechos
que no habían cometido.
En la rueda de prensa de hoy, Adrià ha
relatado que la madrugada del 9 de enero de 2011 él y dos amigos suyos fueron
detenidos arbitrariamente por la Guardia Urbana de Barcelona tras unos
incidentes que habían sucedido a las puertas del Casal Popular de Gràcia, finca
ocupada donde se celebraba una fiesta.
Los jóvenes mantienen que ni siquiera se
encontraban cerca del local y que fueron detenidos por presentar una "estética"
okupa, tras lo que la Guardia Urbana les acusó de atentado a la autoridad y los
trasladó a la comisaría de Estació del Nord.
Tanto durante el traslado como durante su
estancia en comisaría, sostienen los denunciantes, fueron golpeados por entre
seis y siete agentes de la Guardia Urbana, además obligados a desnudarse y a
soportar burlas de los policías.
Los tres vecinos de Gràcia presentaron una
denuncia que motivó que el juez practicara ruedas de reconocimiento -dado que
los agentes actuantes no llevaban visible su número de placa-, en las que los
jóvenes coincidieron en identificar a tres de los presuntos maltratadores.
Pese a ello, el juez instructor archivó la
denuncia por torturas y envió a juicio a los tres jóvenes por atentado a la
autoridad, decisión que debido a un recurso de la defensa fue revocada por la
Audiencia de Barcelona, que obligó a reabrir el caso y a practicar nuevas
diligencias en octubre de 2009.
Desde entonces, asegura el letrado Jordi
Busquets, el caso estuvo en manos del juzgado de instrucción sin que se
practicara ninguna diligencia, hasta que el junio de 2013 el magistrado
resolvió finalmente archivar la causa por prescripción.
Al haber transcurrido ya diez años desde los
hechos, el letrado de los tres chicos cree que el caso tiene escasas
posibilidades de reabrirse por la vía judicial, pero insta a las instituciones
implicadas a emprender una investigación para esclarecer lo sucedido.
No hay comentarios:
Publicar un comentario