Els socialistes i la Guàrdia Urbana desacrediten la tesi del test

Quatre dies després que el documental Ciutat morta sacsegés l'opinió pública sembrant dubtes sobre la versió oficial dels lamentables fets que el dia 4 de febrer del 2006 a la matinada van deixar greument lesionat un agent municipal, la Guàrdia Urbana i els socialistes catalans, que llavors manaven a l'ajuntament, van fer un pas endavant per desmuntar la hipòtesi que el policia va ser ferit amb un test i per rebutjar que el 4-F fos una conspiració. El gerent de la Guàrdia Urbana, Joan Delort, va negar que hi hagi cap informe que parlés d'un test. «I ningú no l'ha destruït, perquè no va existir mai». ¿Llavors, per què l'exalcalde Joan Clos va assegurar vuit hores després dels altercats que el policia havia resultat ferit amb un test? «L'hi vaig dir jo», va revelar a aquest diari l'actual senador socialista Carles Martí, llavors regidor de Ciutat Vella.

CLAU PER A LA DEFENSA / Una tercera veu es va sumar a la desacreditació de la tesi del test, el que va ser cap d'informació de la Guàrdia Urbana, l'intendent Víctor Gibanel, que va llegir un comunicat a Gavà, on ara exerceix de responsable de la policia local, assegurant que no va redactar «mai» cap informe vinculat amb el

4-F i que no va parlar mai amb l'alcalde Clos d'aquest tema, desmentint els que l'assenyalen com l'origen de la teoria. Gibanel va aconseguir que un jutge censurés cinc minuts de Ciutat morta, al·legant que s'atemptava contra el seu honor.

La hipòtesi del test és clau en l'estratègia dels advocats de la defensa dels condemnats pels altercats del 4-F. Aquests lletrats sempre han sostingut que els seus clients van ser detinguts de forma arbitrària i que el verdader autor de l'agressió contra el guàrdia urbà es trobava dins de l'edifici del carrer de Sant Pere Més Baix i no a l'exterior de la casa. Això explica que aquests advocats estiguin en contacte amb un testimoni que els assegura que coneix la persona que aquella matinada va llançar el test i que fins ara no hauria confessat per por.

«És urgent que, si existeix aquesta persona que diu que sap qui va llançar un test, recorri a la fiscalia i ho expliqui. Perquè és necessari començar a eliminar els dubtes que s'han sembrat», va dir Delort.

L'actual gerent de la Guàrdia Urbana va explicar que els serveis jurídics de l'ajuntament van iniciar dilluns una «rigorosa investigació» sobre tots els passos que es van fer. «S'estan revisant informes i expedients, i també s'està interrogant comandaments. Volem analitzar tot el que es va fer», va comentar. I va assegurar que «el que ja puc avançar és que ni existeix ni va existir cap informe que avalés que el guàrdia Juan José Salas fos ferit amb un test». Entre els papers que han aparegut ara hi ha una nota dels cinc sindicats de la Guàrdia Urbana dirigida a Clos: «Millori el seu sistema d'informació per evitar d'ara endavant mentir al ciutadà ja que [Salas] no va ser ferit per la caiguda de cap test, tal com vostè va informar».

'PAPERS DE SALAMANCA' / Carles Martí va explicar que aquell 4 de febrer de l'any 2011, dissabte, l'alcalde Clos inaugurava una exposició sobre els papers de Salamanca al palau Macaya de Ciutat Vella. «Alguns periodistes van preguntar a l'alcalde sobre els altercats de Sant Pere Més Baix», va recordar Martí. «Li vaig demanar a un dels tècnics que ens acompanyaven que mirés què havia passat. Em va dir que havien ferit un guàrdia amb un test. Li vaig traslladar la informació a l'alcalde i aquest ho va explicar als periodistes». ¿Exactament, qui l'hi va dir a Martí? «No ho recordo. Qualsevol dels que ens acompanyaven», va afegir.

Martí va restar «transcendència i rellevància» al fet que l'alcalde es referís a un test en les seves primeres declaracions: «En tots els successos hi ha unes primeres hores de confusió fins que els fets s'aclareixen». Delort va anar una mica més enllà i va assegurar que el que va ser alcalde de Barcelona «es va precipitar» al parlar del test. «Entre altres coses perquè quan Clos va parlar amb els periodistes ja hi havia un primer atestat de la Guàrdia Urbana, redactat tan sols tres hores després dels altercats, que es referia a una pedra que feia entre vuit i cinc centímetres i que va ser llançada contra el guàrdia urbà, a una distància d'uns cinc metres».

Delort i Martí van coincidir a negar qualsevol conspiració policial i judicial per condemnar els nou detinguts pels fets del 4-F. «Estic disposat a fer totes les autocrítiques que siguin necessàries, però en aquest cas vam actuar amb la coherència de sempre».