DEFENSA DEL COMERÇ TRADICIONAL

BCN blinda 32 botigues pels seus elements patrimonials i en protegeix 196 més

El blindaje de las tiendas singulares endurece la norma del paisaje urbano

Barcelona ha fet el primer pas per protegir botigues històriquesen perill d'extinció amb la creació d'un Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Paisatgístic d'Establiments Emblemàtics que inclou 228 dels 389 candidats analitzats durant els últims mesos. De la selecció final, només 32 es consideren de gran interès i màxima protecció, cosa que els converteix pràcticament en intocables perquè conserven la majoria dels seus elements patrimonials. I és que la normativa es basa en la preservació dels elements tangibles, després de constatar en tres estudis jurídics independents que legalment és impossible salvaguardar una determinada activitat. En canvi, salvaguarda les peces arquitectòniques o de mobiliari i decoració.

S'estableix una segona categoria de protecció per a les que, tot i mantenir elements d'interès, han perdut part del seu patrimoni durant les successives renovacions del negoci. Són 152 i qualsevol intervenció que es faci en el negoci haurà de conservar-los o posar-los en relleu. En canvi, en un tercer grup hi ha 42 casos en què els elements històrics havien format part del negoci però ara han quedat desvinculats del disseny original, com és el cas, per exemple, del termòmetre de l'òptica Cottet del Portal de l'Àngel.

Els 161 casos descartats són sobretot establiments de menys de 50 anys o sense elements tangibles destacables. Les directives europees de comerç fan impossible, ha explicat el regidor d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, blindar una determinada activitat i impedir que un local pugui acollir un altre tipus de negoci. Aquest és el punt que reivindicaven els propietaris de locals perquè els seus immobles no perdessin valor. Per contra, els arrendataris de botigues emblemàtiques van lamentar ahir que la seva activitat pugui ser escombrada davant l'arribada d'un millor postor, amb un nou negoci.

Per l'ajuntament, el pes de preservar el patrimoni fa que en la pràctica s'estigui protegint l'activitat, o almenys un determinat tipus d'activitat, ja que consideren que molts operadors no estaran interessats a llogar locals on a penes puguin tocar l'interiorisme. És difícil instal·lar una hamburgueseria, per exemple, en un local amb mobles modernistes, ha citat Vives.

Però el projecte municipal pretén anar més enllà de les botigues històriques i impulsar mesures urbanístiques que evitin la "tematització" al voltant d'aquests comerços i afectin la identitat de la zona. Il·luminació, retolació i aparadors tindran nous requisits en qualsevol nou negoci per evitar una "excessiva homogeneïtat estètica". També es preservaran els estils de façana d'un edifici als baixos comercials i s'imposarà un màxim del 60% d'usos no residencials en plantes pis per cada illa, entre moltes altres mesures, en zones com l'Eixample central, Ciutat Vella, la Vila de Gràcia, el casc antic de Sant Andreu i del Poblenou (així com la rambla d'aquest) i el Poble-sec.

Tot el pla especial estarà en exposició pública dos mesos i després serà retocat abans de la formulació definitiva i l'aprovació final, amb la previsió que tingui llum verda a finals d'any. És a dir, després de les eleccions, i sempre que Xavier Trias repeteixi a l'alcaldia i tingui prou suport de part de l'oposició.