Joan Clos i les unitats especials de la Guàrdia Urbana
Després de la tràgica mort de Patricia Heras, els possibles errors judicials del cas 4F, els maltractaments denunciats i arxivats, i les possibles negligències de responsables polítics, denunciats al documental 'Ciutat morta', i de diversos processos penals que es segueixen ara contra alguns agents, hi ha una sèrie de decisions polítiques de l'equip de govern de l'alcalde Joan Clos en relació a la Guàrdia Urbana de Barcelona i les seves unitats especials d'antiavalots, els diürns UPAS (Unitat de Policia Administrativa i Seguretat) i la nocturna UNOC (Unitat Nocturna Operativa Centralitzada) i l'ús que va fer l'alcalde Clos d'aquests cossos com "guàrdia pretoriana".
L'assumpció de missions antiavalots d'aquestes unitats ha de remuntar-se al conflicte del conveni de treballadors de l'Ajuntament en 1999. Aquest conflicte va coincidir amb els expedients a bombers que s'havien negat a rentar la seva roba impregnada de productes tòxics a la rentadora del seu domicili.
Així, ja que les protestes de funcionaris i bombers incomodaven a l'alcalde Joan Clos, aquest va recórrer a la Unitat de Policia Administrativa i Seguretat i a la Unitat Nocturna Operativa Centralitzada, amb seu a la Zona Franca, que posseïen material antiavalots per missions en què els agents podien ser agredits o necessitaven aplicar la força, com el control de l'entorn d'un camp de futbol, la persecució del top manta o els controls d'alcoholèmia en zones d'oci.
D’aquesta manera pren força aquesta unitat, els membres cobren un plus especial, que els va convertir en el que es coneixia com la Guàrdia Pretoriana de l'alcalde. I no només van carregar en diverses ocasions contra bombers i funcionaris, sinó que també contra una manifestació específica de guàrdies urbans. I sempre que l'alcalde sortia del consistori a realitzar un acte o visitar un barri, anava acompanyat de tres furgonetes d'aquestes unitats per "protegir-lo" en cas de ser rebut amb pancartes o reivindicacions, fos per funcionaris municipals, fos per veïns.
Quan va passar el conflicte del conveni municipal, aquestes unitats especials a més d'exercir les seves funcions en relació a la venda ambulant, tràfic de drogues, actuar en grans aglomeracions o participar en desallotjaments, van continuar acompanyat a l'alcalde Clos allà on anava, donant una imatge molt diferent a la d'aquell Pasqual Maragall que te'l podies trobar passejant amb bicicleta per la Carretera de les Aigües a les 8 del matí, o que podia presentar-se muntat en la seva moto a un acte. Així un alcalde que concorria a les eleccions amb el controvertit eslògan de: "Farem de Barcelona la millor ciutat del món", havia de circular per la mateixa, de manera habitual, acompanyat dels seus antisturbis. I en un context de màxima confiança entre l'entorn de l'alcalde i els comandaments d’aquestes unitats, les queixes reiterades per les males maneres o suposats abusos realitzats per agents d'aquest cos o el desproporcionat ús de la força en les seves actuacions, no eren presos en consideració. I si arribaven al jutjat, eren negats unànimement pel testimoni d'una infinitat d'agents. Sonada va ser la polèmica política i mediàtica després de la càrrega policial i desallotjament al desembre de 2004, dels joves acampats a la gespa del Palau de Pedralbes reivindicant el compliment del 0,7% al Tercer Món, en un dia que Barcelona es va col·lapsar per la pluja i la calamarsa. Aquell dia que a Barcelona els semàfors van deixar de funcionar per la tempesta, els comandaments municipals van considerar prioritari fer servir aquestes unitats especials per desallotjar a aquells "perroflautes".
Jo mateix vaig ser víctima de la brutalitat d'un agent d'aquest cos durant la vaga general del 20 de juny de 2002. Degudament identificat com a periodista estava observant a una vintena de metres com aquests antiavalots carregaven contra una quinzena de militants de la CGT que feien una asseguda a la Via Laietana, al costat de la catedral, i un d'aquests agents va venir cap a mi i em va donar diversos cops de porra. Agressió que malgrat comunicar jo mateix minuts després a un regidor de l'equip de govern i realitzar diverses queixar formals davant l'alcalde, no es va voler investigar, i de la que l'alcalde no va considerar necessari disculpar-se, ni tan sols després d'una pregunta sobre aquesta agressió realitzada pel grup municipal de CiU en el ple de l'ajuntament.
En aquells moments jo tenia molt bones relacions amb diversos agents de la Guàrdia Urbana, ja que havia participat al costat d'ells en el projecte d'ajuda humanitària a Kosovo el 1999, on agents d'aquest cos van estar conduint camions d'ajuda humanitària. I per la meva participació en aquest projecte tenia accés a regidors i càrrecs de responsabilitat de l'Ajuntament. I tots em van dir el mateix, que aquestes unitats especials de la Guàrdia Urbana tenien la plena confiança de Joan Clos, eren intocables i que el millor que podia fer era oblidar-ho.
Ara després de l'emissió per la televisió catalana del documental 'Ciutat morta', i de la difusió que els agents que van testificar en el cas 4F han estat condemnats i estan a la presó per maltractaments, de la difusió de certes actuacions del que va ser cap d'informació del cos, Víctor Gibanel, i d'altres casos de denúncies de presumptes abusos, sembla que la ciutat desperti. Però més enllà que la justícia reobri el cas 4F hi ha la responsabilitat política de qui, després de prendre aquest cos com a guàrdia personal, potser com a contrapartida, va tolerar o ignorar els mètodes d'actuació de determinats agents, donant peu a una evident impunitat.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario