MILLORES AL RAVAL

La Boqueria guanya nous espais però posa límit a la degustació

El que antigament va ser la caòtica rebotiga del mercat de la Boqueria, amb una lletja zona de aparcament, àrea de descàrrega i recollida d'escombraries, és història. La nova plaça de la Gardunya, que es rematarà d'aquí uns dies, emmarca el nou accés posterior a l'històric equipament i li ha permès guanyar uns 500 metres quadrats de zona de venda. Un espai que oxigenarà el mercat, i on es recol·locaran set dels comerços traslladats durant l'obra a passadissos laterals. Els quatre de guanyats que queden lliures seran per a nous concessionaris que només podran oferir producte fresc tradicional, per emportar-se, ja que es considera que el mercat ha arribat al seu límit d'oferta de degustació. La resta d'operadors només podran fer obres i millores si mantenen almenys el 50% en versió de venda tradicional.

Més de quatre anys de reformes i vuit milions d'euros d'inversió acosten la infraestructura de la Boqueria al model de mercat barceloní del segle XXI, mediterrani i de concentració de producte fresc, però incorporant tecnologia i confort. El popular equipament semblarà nou vist per la part del darrere guanyada a la plaça, però els principals canvis d'aquesta fase de millores es concentren sota terra. Amaga un pàrquing i una enorme zona logística per a la càrrega i descàrrega directa dels camions des del subsòl, per a cambres refrigerades, així com una zona de tractament de residus que des de fa uns dies ja funciona a ple rendiment. L'exterior és una plaça renovada (ben aviat començarà l'obra de l'Escola Massana), on el soroll i la pudor també han sigut esborrats.

Amb un nou continent, a la Boqueria li toca ara aconseguir el difícil equilibri del seu contingut. La seva ubicació, a la Rambla, la converteix en un soc sempre concorregut, amb polèmica tendència en els últims anys a l'oferta de productes per tastar allà mateix, destinada essencialment al turista que l'envaeix en manada. De fet, els quatre espais lliures (de diversa mida) a la nova zona guanyada al mercat ja tenen bastants nòvios per obrir bars o negocis de tast. Cosa que tant l'associació de comerciants com l'ajuntament rebutgen.

PACTE / Salvador Capdevila, president del mercat, té clar que s'ha de frenar el fenomen de la degustació (sucs, fruita, daus de pernil, fideus, peix fregit, entrepans...) per prendre mentre es passeja pel recinte. Gastronòmicament aquest ja compta amb cinc bars que han anat creixent en dimensió al comprar les parades annexes que es traspassaven, cosa que permet l'ordenança. En total, l'oferta del mercat per consumir al mateix espai ronda el 22%, explica, i fa imprescindible posar-hi el fre. Peixateries i carn representen un 20% més, mentre que la fruiteria (pura i dura) ha passat a rondar el 15% i la xarcuteria (10%), aus i altres rematen l'oferta. L'oferta per al turista es concentra als passadissos pròxims a la Rambla.

Mercats de Barcelona explica que s'està preparant un canvi en l'ordenança per regular les ofertes de degustació, així com per regular els fluxos de turistes en grup i amb guies. Mentrestant, s'ha optat per no autoritzar les obres a les parades si no respecten almenys que el 50% de l'oferta sigui tradicional, per consumir a casa. La urgència és que no es devori el que ha de ser l'essència d'un mercat. I no seguir perdent el comprador local que no vol arrossegar el carro entre legions de turistes tafanejant.

S'evita així que més fruiteries es transformin en parades de sucs i macedònies, per exemple. No obstant, Capdevila puntualitza que molts operadors han fet aquest pas -entregar-se al turisme- per sobreviure als canvis d'hàbit del consumidor, que tendeix a comprar la fruita i verdura a prop de casa o al súper, per volum i pes. També les carnisseries han patit una baixada de públic davant els postulats de l'alimentació sana que posen fre a la ingesta de carn.

En una animada tertúlia amb comerciants de tota la vida, alguns apunten a un clar «excés d'oferta» -hi ha 260 comerços- que obliga a fer un canvi o morir molts comerciants. L'altra via d'èxit és l'especialització (fruita de proximitat, espècies, bolets...) i, sobretot, en aliments precuinats, però per consumir a casa.