Una audiència agitada reflecteix la bretxa ciutadana pel turisme

Havia transcorregut més d'una hora de discursos oficials (el municipal i el de l'Associació de Veïns de Barcelona, FAVB)

quan, sense guió ni estadística ni grandiloqüència, un avi veí de la Barceloneta, Antonio López, va posar el dit a la llaga: «No ens molesten 40 ni 80 milions de turistes, ens molesta l'incivisme». Un discurs reiterat pels molts assistents que no van voler criminalitzar el teòric èxit turístic de Barcelona sinó assenyalar els dèficits en la seva gestió. Amb prou feines hi va haver turismofòbia en la primera audiència popular per parlar sobre el tema, però sí posicions molt enfrontades entre la ciutadania. Com en un partit de futbol, la meitat de l'aforament va ser per a un bàndol, integrat per propietaris de pisos turístics i amfitrions que allotgen viatgers a casa seva, i l'altra per al ciutadà fastiguejat d'una saturació de viatgers als seus barris. Però molts d'aquests últims es van quedar al carrer, i van llançar les queixes a crits animadament, davant una sala (a Lesseps) que es va quedar molt petita, una cosa criticada per gairebé tothom.

Com avançava ahir aquest diari, l'esperada audiència es va convertir en un duel d'interessos encreuats. No van parlar els hotelers (malgrat que diferents entitats veïnals van reclamar una vegada i una altra posar límit a les places), però sí molts veïns que viuen del turisme (explotant pisos o llogant part de casa seva) i que van prendre repetidament la paraula. La ràbia de barris ressentits per la massificació va esclatar llavors en forma de crits i pujades de to, amb enfrontaments que el mateix públic va mirar d'aplacar.

El discurs no va aportar novetats al que ja havia transcendit. La FAVB va llançar un decàleg de propostes que incidia en el tema de l'allotjament (que va centrar gran part del debat), mentre els ciutadans que es beneficien més o menys domèsticament del turisme es defensaven assegurant que «si es compleixen les normes» totes les activitats són compatibles. Aturats, discapacitats i emprenedors van defensar les bondats de l'anomenada economia col·laborativa que permet distribuir la riquesa del turisme, amb una infinitat d'històries personals, mentre els veïns de la Barceloneta, la Sagrada Família o el Casc Antic insistien en els estralls de viure porta a porta amb excessos i massificació, mentre llançaven dards a l'alcalde Trias per no fer acte de presència en el debat més candent del mandat. La regidora d'Economia, Sònia Recasens, assumia els vaivens en la percepció ciutadana del turisme (en el pitjor de la crisi la majoria recolzava la seva promoció, mentre que ara un 60% demana posar-hi límit, va dir) i les «externalitats» i problemes col·laterals d'atraure 27 milions de viatgers a l'any, la meitat només de passada, com excursionistes.

GESTIÓ DEL NEGOCI I DE L'OCI / Ni ella ni Lluís Rabell (president de la FAVB) van apuntar a l'incivisme com a metxa que ha calat foc a la ira popular els últims mesos. Però el públic sí que ho va tenir al cap. El nou model de turisme a què tothom va al·ludir passa per millorar la gestió del negoci i de l'oci, tallant de soca-rel els comportaments salvatges. «Que la Guàrdia Urbana actuï», «el centre no pot suportar més excessos»... van ser queixes reiterades. El comerç (de barri i turístic) també va aparèixer a la platea, però només va parlar el tradicional. Gerents de districte, responsables de Turisme de Barcelona i empresaris hi van posar l'orella. Mentrestant, Recasens prenia nota de cara al pla estratègic del turisme 2015-2020 i els partits polítics feien precampanya amb les seves paraules finals.

Passats 195 minuts de partit, Recasens es va queixar que alguns van aportar més crítiques que propostes, i va rebutjar qualsevol «criminalització del sector». Però es va endur sota el braç un bon feix d'idees . A veure si en treu partit.