Carme 39

Els veïns sentim que cada dia que passa, la vida es devalua una mica més al Raval. Ahir mateix, a la tarda, un home va ser assassinat a Carme 39 i a ningú ens ha sorprès massa. Fins i tot els diaris recullen la notícia amb desgana.

Serà que ens estem acostumant a aquesta realitat desgraciada?

De vegades es diu que algú “no té res a perdre” per expressar que està desesperat, que ha arribat a un punt en què està disposat a tot i res no l’atura. Sovint, quan camino pel barri –fa un temps encara es podia dir que passejava, però ara ja em sembla impossible poder tornar-ho a fer amb una mínima tranquil·litat- quan passo per certs llocs, em pregunto quanta gent al voltant nostre està en aquesta situació. Quins són els motius, quina és la seva realitat? Què pot passar quan algú de nosaltres s’interposi entre ells i els seus objectius? La llei i l’ordre comencen a ser conceptes inútils al Raval, perquè no regeixen per a una gran part dels seus habitants.

Hi ha gent amenaçada per denunciar situacions insostenibles. Hi ha molta gent que suporta diàriament tota mena d’agressions i calla per por a les conseqüències. Hi ha funcionaris corruptes que, mentre les veus del poder ens feien creure que estaven fent un barri per viure (multicultural i això), s’entregaven a l’especulació més salvatge. Hi ha gent que a causa d’aquesta especulació ja no reconeix el barri en què ha viscut tota la vida. Hi ha masses de turistes low-cost que han fet de Ciutat Vella els seu botellòdromo, un lloc on beure i vomitar-lo a continuació. Hi ha molts que tornen a casa amb l’idea de què les Rambles són una successió de botigues on comprar samarretes del Barça falsificades i de chiringuitos de fast-paella. Hi ha bandes de nois sense futur que fan d’aquestes masses el seu mode de vida. Hi ha qui ens vol convèncer –per això li deuen pagar el sou- de què no passa res.

M’agradaria assistir avui a la reunió de despatx de l’alcalde millor pagat de l’Estat amb el seu equip de govern. M’agradaria escoltar el que comenten d’aquest succés, en el seu propi llenguatge. M’agradaria saber quant de temps li dediquen abans de passar a ocupar-se de Xhangai o dels jocs olímpics d’hivern.

Carme, 39: un focus permanent de conflictes

Ja no és la primera vegada que pengem aquí una notícia relacionada amb el desgavell del número 39 del carrer del Carme. Ahir la cosa va tornar a sortir-se de mare. Atenció al tractament que fa El Periodico del “penúltim” episodi de violència que han hagut de patir els veïns de la zona.

Atenció també a aquest altre succés que ha tingut com a escenari el mateix carrer.

S’ha de puntualitzar –abans que vinguin els de sempre a acusar-nos de racisme- que no tots els delinqüents que assolen el Raval són sub-saharians. Aquí tenim un exemple d’una que te la pell blanca.

Siguin del color que siguin, cal constatar l’alta concentració de delinqüència al nostre barri. Està clar que el Raval els ofereix les condicions que necessiten, entre d’altres una confortable sensació d’impunitat. Els veïns comencem a adonar-nos de què el problema és molt més greu del que estan disposats a reconèixer les autoritats: el Raval se’l reparteixen unes quantes bandes de delinqüents organitzades que posen constantment a prova al sistema, explorant els seus límits. Davant d’aquesta situació, algunes veus demanen una resposta més contundent per fer veure que els límits no es poden traspassar sense que hi hagi conseqüències serioses. Alguns altres demanen, a més d’això, polítiques reals de prevenció adreçades a reduir de forma important la densitat de l’espai públic, a donar un veritable suport als veïns per tal d’evitar la formació de ghettos –universitats de delinqüència- i polítiques adreçades a la inserció laboral de tot aquest jovent que no veu més sortida que el carrer, per exemple.

Com sempre, estem desitjant llegir els vostres comentaris.

Els problemes proliferen

Reconeixem que aquests darrers dies hem estat una mica inactius però, encara que no sempre ho publiquem al bloc, els problemes no han deixat mai de proliferar al Raval. Aquí teniu uns quants exemples més:

Aprenents de delinqüents

Tràfic de drogues

Robatoris a vivendes

Pisos pastera y problemes mil

Això ens sembla indicatiu del fracàs de les polítiques –si és que mai n’hi ha hagut alguna cosa que pugui merèixer aquest nom- aplicades al barri durant anys i anys. Ja fa algun temps que la campanya de les pancartes “Volem un Barri Digne” està tractant de cridar l’atenció dels que tenen el poder de canviar les coses perquè busquin solucions efectives per evitar que aquest polvorí en què s’està convertint el Raval ens acabi esclatant davant dels nasos.

Però ells estan molt ocupants amb allò de les olimpíades d’hivern.

Segueix havent-t’hi motius

Ahir parlàvem en aquest bloc dels atacs intimidadors que han patit alguns veïns al Poble-sec per penjar dels seus balcons pancartes amb un lema tan poc agressiu com el de “VOLEM UN BARRI DIGNE”

Fins ara, davant d’aquesta expressió de la voluntat d’un col•lectiu de veïns, només teníem la resposta (indirecta) de l’Ajuntament dient que no hi ha per tant. Ara també tenim el missatge meteòric de la pedra.

És un missatge, no obstant, difícil d’interpretar. Potser qui l’ha llançada ens vol dir que, per a ell, el barri ja és prou digne i que estem exagerant una mica.

Per donar-li resposta, el convidem a donar-hi un cop d’ull a aquest recull de notícies d’avui i després, si vol, el convidem a dialogar:

1.- Robatoris d’”altura”
La notícia s’explica per sí mateixa. La pregunta és: com és que encara no s'ha acabat amb aquesta situació després de tres denúncies?

2.- Avui, com sempre.
És interessant comprovar com, ara i sempre, no ha faltat qui ha estat disposat a omplir-se les butxaques especulant amb el que sigui, de la mateixa manera que, ara i sempre, hi ha hagut uns poders públics disposats a fer els ulls grossos davant situacions d’escàndol que només afecten un grapat de pobres (total, com què n'hi ha tants...). Cinquanta anys després continuem tenint molts exemples d’infra-habitatge al Raval. Qui ho vulgui comprovar per si mateixa, pot fer un tomb una nit d’aquestes pel passatge Bernardí Martorell, entre Hospital i Sant Rafael. Al final de la passejada, quan arribi als peus de l’hotel de luxe de la Rambla del Raval, segur que hi haurà après alguna cosa sobre la fantàstica cohesió social que tenim a aquest barri.

3.- La “moda” de l’ocupació
Se n'ha parlat molt aquests dies, i encara se segueix parlant. Nosaltres proposem un tema de debat: hi ha ocupes "bons" i ocupes "dolents"? Com distingir-los?

4.- Botigues sense la llicència que els pertoca
Això és ben bé com el joc del “corre que te pillo”. Potser calen més mesures contundents com aquestes per desencoratjar del tot aquests que opten per passar de les ordenances. També ho podeu llegir a El Punt i a l'Avui.

5.- Sospites de terrorisme
Perquè no falti de res. Segons l'Avui i El Punt.

6.- Patrulles de proximitat
Siguin benvingudes. Esperem que vinguin a alleugerir una mica la càrrega que molts duem a sobre.