Les notícies del nostre barri per acomiadar l’any, malauradament, segueixent sent les mateixes que tant hem denunciat durant aquest 2009.
Us deixem un recull d’algunes d’elles:
repunt de morts per sobredosi Avui, la necessitat de reglamentar les llicències d’apartaments turístics, Avui, els « pisos pastera » El País
augment del número d’indigents El Mundo
jueves, 31 de diciembre de 2009
jueves, 24 de diciembre de 2009
Seguim sent notícia(diari AVUI i tve1)
El diari Avui, en la seua edició d'ahir(dijous 24 de desembre del 2009)es va fer ressò de la nostra iniciativa on enviem, a les personalitats més rellevants de Catalunya i de l'Estat espanyol, part de les originals postals nadalenques(fotos d'adalt) que mostren el nostre dia a dia. Aquí teniu l'enllaç per a llegir l'article: http://paper.avui.cat/article/ciutats/180821/raval/denuncia/la/degradacio/amb/postals/nadalenques.html
També us adjuntem l'enllaç del reportatge fet a tv1 on es parla sobre la invasió turística que pateix Barcelona i els problemes que generen a la gent que hi vivim.
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091223/repor---ciudad-prodigios/655234.shtml?s1=programas&s2=informativos&s3=repor&s4==
domingo, 20 de diciembre de 2009
El malestar creix al districte de Ciutat Vella
Com podeu apreciar , ja no tan sols és el Raval, sinó que dins del Districte de Ciutat Vella, els veïns del Gòtic(foto 2), ja siguin els que lluiten contra el tràfic de drogues i llauners del carrer Avinyó, com els de la plaça Vila de Madrid(foto 1), comencen a estar farts de la gestió de l’alcalde Jordi Hereu i la regidora del districte Itzíar Gonzàlez a la que li demanen diàleg.
L'Ajuntament t'escolta?
Encara que sembli una broma de mal gust no ho és. Aquest fet ha succeït aquesta setmana. L’ordre dels esdeveniments és el següent:
Dilluns 13/12/09: apareix la pintada a la porta del nostre aparcament on, entre 26 grafitis més es pot llegir: “HEREU PARÀSIT”(foto 1)
Dimarts 14/12/09: s’envia queixa a la web “L’ajuntament t’escolta” especificant que, segons la nostra informació, encara que es tracti d’una porta privada, si la pintada és ofensiva, l’han d’esborrar. També insistim en que el protocol d’actuació de BCN Neta ha de ser repintar-la tota amb un color similar a l’original i NO EXTREURE QUIRÚRGICAMENT TAN SOLS EL QUE ELS INTERESSI, i de ser així, actuarem contra aquesta mala praxi donat que els productes que empren poden deteriorar encara més la porta.
Dimecres 15/12/09 amb un excel•lent treball de precisió extreuen amb una habilitat sorprenent tan sols la pintada que ofèn a l’alcalde Hereu deixant la resta. (Com podeu apreciar a la foto 2).
CONCLUSIONS:
-Si la pintada fos ofensiva per algun veí, i no per a l’Alcalde, també l’haguessin esborrat? Què consideren ofensa i què no?
-Per aconseguir esborrar la resta de graffittis, la pintada ofensiva hauria d’haver sigut tan gran com la superfície total la porta?
-I finalment la resposta al titular d'aquest article la donen els veïns de la plaça Vila de Madrid farts de que no se'ls escolti(foto 3)
viernes, 18 de diciembre de 2009
Detenció de "lateros" a Ciutat Vella
A vegades, aquestes notícies que tan ressò tenen als mitjans, no es reflecteixen a la nostra quotidianitat, de ben segur que si sortim aquesta nit al carrer el panorama serà el mateix; per desgràcia el problema no es resoldrà amb aquestes 23 detencions...no s'ha de deixar de treballar El País, El País,
La Vanguardia, El Periódico,El Periódico, El Mundo,
La Vanguardia, El Periódico,El Periódico, El Mundo,
Continuem amb corrupció a Ciutat Vella
Us deixem diversos articles del diaris referents al tema de la corrupció que ja vàrem comentar en l'anterior entrada:
El País, La Vanguardia, La Vanguardia,
El Mundo, El Punt... i la història sempre és la mateixa, alguns en treuen profit mentre que d'altres patim les conseqüencies.
Aquesta és la reflexió de la nostra regidora La Vanguardia
El País, La Vanguardia, La Vanguardia,
El Mundo, El Punt... i la història sempre és la mateixa, alguns en treuen profit mentre que d'altres patim les conseqüencies.
Aquesta és la reflexió de la nostra regidora La Vanguardia
miércoles, 16 de diciembre de 2009
Corrupció a Miami? No... a Ciutat Vella
Llegint aquesta notícia –una més sobre corrupció- ens venen algunes preguntes al cap:
Quin és el nivell de corrupció "basal" de les nostres administracions públiques? És a dir, quin és el nivell de corrupció que pot arribar a passar desapercebut? O, dit d’una altra manera, hi ha un nivell de corrupció “tolerable”? De quins factors depèn? Té alguna cosa a veure amb el nivell d’ignorància de la societat en general? Amb el grau de cinisme assolit per la ciutadania?
Amb quin nivell de corrupció s’haurà d’acostumar a viure aquesta generació? I les properes? Tendeix la cosa a augmentar o a decréixer? Caldrà començar a aprendre, per tal de sobreviure, mètodes discrets de temptejar el funcionari de torn per saber si cal acompanyar la nostra sol•licitud d’una mossegada addicional? Passaran per ximples aquells que encara pretenguin obtenir de l’administració pública el reconeixement d’algun dret o la defensa davant d’alguna injustícia sense cap més argument que els vells principis del dret administratiu?
On acabarà portant tot això?
I encara algunes més:
Quantes queixes havia rebut en aquest cas l’ajuntament de Barcelona abans que la justícia arribi a actuar? Qui més ho sabia i callava? Quantes llicències s’han acabat concedint fora de la legalitat? Qui se n'ha beneficiat?
I, sobre tot: Qui ha sortit perjudicat?
Es possible que entre els perjudicats es puguin comptar alguns veïns d’aquest barri nostre. Per exemple, els desafortunats que viuen al costat dels apartaments turístics oberts amb llicència il•legal. Se’ls arribarà a compensar algun dia per tantes nits de mal dormir a causa del soroll?
Com veieu, només que tenim dubtes. I, de moment, tot és pressumpte.
Quin és el nivell de corrupció "basal" de les nostres administracions públiques? És a dir, quin és el nivell de corrupció que pot arribar a passar desapercebut? O, dit d’una altra manera, hi ha un nivell de corrupció “tolerable”? De quins factors depèn? Té alguna cosa a veure amb el nivell d’ignorància de la societat en general? Amb el grau de cinisme assolit per la ciutadania?
Amb quin nivell de corrupció s’haurà d’acostumar a viure aquesta generació? I les properes? Tendeix la cosa a augmentar o a decréixer? Caldrà començar a aprendre, per tal de sobreviure, mètodes discrets de temptejar el funcionari de torn per saber si cal acompanyar la nostra sol•licitud d’una mossegada addicional? Passaran per ximples aquells que encara pretenguin obtenir de l’administració pública el reconeixement d’algun dret o la defensa davant d’alguna injustícia sense cap més argument que els vells principis del dret administratiu?
On acabarà portant tot això?
I encara algunes més:
Quantes queixes havia rebut en aquest cas l’ajuntament de Barcelona abans que la justícia arribi a actuar? Qui més ho sabia i callava? Quantes llicències s’han acabat concedint fora de la legalitat? Qui se n'ha beneficiat?
I, sobre tot: Qui ha sortit perjudicat?
Es possible que entre els perjudicats es puguin comptar alguns veïns d’aquest barri nostre. Per exemple, els desafortunats que viuen al costat dels apartaments turístics oberts amb llicència il•legal. Se’ls arribarà a compensar algun dia per tantes nits de mal dormir a causa del soroll?
Com veieu, només que tenim dubtes. I, de moment, tot és pressumpte.
viernes, 11 de diciembre de 2009
Carta a l'alcalde
Alguns veïns del barri, vàrem convidar a l'alcalde a viure uns dies l'experiència del nostre dia a dia.
Aquí us deixem la nostra carta
i també la resposta de l'alcalde.
Aquí us deixem la nostra carta
i també la resposta de l'alcalde.
"Volem un barri digne" també a Les Glòries
Encara que la problemàtica del barri de les Glòries és diferent a la que patim en el nostre barri, els seus veïns comencen a mobilitzar-se per exigir a l'administració una correcta gestió de l'espai públic: el que tots compartim però que últimament sembla territori d'uns pocs (i no precisament dels veïns).
Una volta per la Plaça de la Gardunya a partir de les cinc de la tarda i el panorama de degradació és total. Aquí us deixem un parell d'articles de La Vanguardia.
La Vanguardia, La Vanguardia
Una volta per la Plaça de la Gardunya a partir de les cinc de la tarda i el panorama de degradació és total. Aquí us deixem un parell d'articles de La Vanguardia.
La Vanguardia, La Vanguardia
jueves, 10 de diciembre de 2009
Les nostres postals provoquen reaccions!!!
Una altra versió de la nostra iniciativa d'enviament de postals és la que proposa La Vanguardia.
La Vanguardia
La Vanguardia
martes, 8 de diciembre de 2009
Habitatge
Nou pla d'ajudes per rehabilitar vivendes a Barcelona El Periódico i un nou model de pis social El Periódico
El Nadal ja ha arribat!!!
Més vigilància policial al centre de Barcelona per les festes de Nadal... seria bó que també coninues el proper 2010 i el 2011 i el 2012... Avui
Tan sols canvia el panorama dels nostres carrers quan el nostre alcalde ens visita? El Periódico
Tan sols canvia el panorama dels nostres carrers quan el nostre alcalde ens visita? El Periódico
Pla contra l'alcoholisme crònic al carrer
Aquí podeu llegir en què consistirà aquest nou pla El Periódico i aquí el colpidor testimoni d'una persona sense sostre El Periódico
domingo, 6 de diciembre de 2009
Delinqüencia d'importació
Una reflexió interessant d'un persona immigrant respecte als problemes de la delinqüencia d'importació Abc.
Paral·lelismes: Barcelona i altres ciutats americanes
Fina ironia per descriure la situació en la que es troba la nostra ciutat a la Vanguardia (Carta dels lectors) la podeu llegir aquí.
Equipaments drogodependència a la ciutat
Després de les notícies dels darrers dies (podeu consultar bloc dia 2/12/09) sobre l'obertura de nous equipaments d'atenció a les drogodependències, aquí us deixem uns articles que reflecteixen la manca criteri i poca concreció dels polítics del nostre ajuntament. Pregunta: les seves decisions són fruit de la reflexió o van improvisant depenent de l’interlocutor?. Necessitarien millorar els seus canals de comunicació per no crear una sensació de confusió i de poca credibilitat en els ciutadans.
El Periódico, El Punt, Abc
Desitgem que la desició del nostre alcalde de reclamar al Ministeri de Justicia la creació d'un jutjat a Barcelona per solucionar delictes menors es concreti El Mundo.
El Periódico, El Punt, Abc
Desitgem que la desició del nostre alcalde de reclamar al Ministeri de Justicia la creació d'un jutjat a Barcelona per solucionar delictes menors es concreti El Mundo.
viernes, 4 de diciembre de 2009
Problemes comuns: Raval, Poble Sec
Us deixem alguns articles apareguts darrerament sobre el nombrosos problemes que estan afectant al Poble Sec
La Vanguardia, La Vanguardia,La Vanguardia
Rtve
Aquí teníu el testimoni d’una veïna que va patir una brutal agressió a casa seva pel fet de manifestar el seu desig de viure en un barri digne.
“Os escribo para expresar mi pesar, debido éste, a esa vejación moral que
sufrimos día a dia los vecinos del barrio Poble Sec. Es una verdadera
lástima que un barrio tan tradicional, bonito y encantador esté siendo
víctima de la más absoluta decadencia, donde lo que a dia de hoy impera sea
el tráfico de droga a pie de calle, la violencia verbal y la navaja. Cada
noche sistematicamente somos victimas del ruido, pero no el ruido propio de
una ciudad, el ruido premeditado, el insulto a voces y los gritos de gente
que a falta de las obligaciones que a mi se me exigen, pasa su tiempo
delinquiendo y haciendo imposible la vida de los demás.
Lo explicado hasta ahora supongo que es conocido por la mayoría de medios,
políticos y como no los pobres vecinos que lo padecen, pero anoche a las dos
de la madrugada ocurrió en mi domicilio un hecho, que creo sobrepasa esta
falta de sensibilidad civil y humana, pues, mientras dormía, irrumpió en el
comedor una roca de granito destrozando los cristales de mi balcón. Mi
pensamiento fue: gracias a dios que no estaba viendo la tele pues allí me
hubiera quedado; pero el miedo ya está en el cuerpo, y el pensamiento de si
volverá a ocurrir con no tanta suerte también. Así pues, retire mis
pancartas de reclamo hacia "un barri digne" por ese miedo a nuevas
represalias. Llamé a los mossos d'esquadra y el resultado ya lo sabeis:
Tenim molta feina, són lliures d'estar al carrer y bla bla bla; muestra de
esa desilusión y falta de aptitud, en parte, supongo, por el desborde en
cuanto a recursos de un cuerpo que lejos de velar por la seguridad
ciudadana, se encarga de proteger la ley del privilegio, intrínseca a la
condición del politico y el mandamás, que a su vez vela por seguir
"desarrollando" nuestro mundo, repito una vez más, hablamos de afianzar el
privilegio. Pongo en duda pues esa democracia que en teoría me permite
exigir acciones con mis impuestos para mejorar la convivencia.
Mi sentimiento de repulsa no va dirigido a ningún colectivo en concreto,tan solo a aquellos seres individuales, fuera de toda raza o color, que
implantan el miedo y la ley del pirata en las calles. No teníamos que
reflexionar sobre el Alakrana?, pues esta es mi reflexión, la gente con
miedo que nada tiene que perder son piratas potenciales, y si no se actua
convenientemente, no creo que esté tan lejos el hecho que destape la botella
de la ley del talión. Obviamente dicha ley quedará fuera de los límites de
Sarrià y Pedralbes y también lejos del hogar de Jordi Hereu, pero dudo, que
sea esta la Barcelona posa't maca por la cual yo renuncio a parte de mi
salario. Y dudo que con roca y cristales o sin ellos, siguieran en su cargo,
que al final, es lo que importa.
Esta es nuestra situacion en nuestros barrios sin privilegios, a partir de
esta madrugada he pasado de ser un vecino que se solidariza con el que no
puede pegar ojo, con el que trabaja cansado y deprimido, a ser un vecino con
miedo y coaccionado a no expresar según mis derechos democráticos. Yo no he
sido apresado en alta mar, pero también los piratas del carrer Blai han
raptado mi voz y mis voluntades de civismo. Cuando los mossos
desaparecieron, oía nuevamente a los vándalos chotearse y reirse de mi
cristal destrozado
Gracias a todos por vuestra atención y espero sea esta la primera piedra
que lejos de destrozar balcones y atemorizar a la gente, empiece la
construcción de un barrio apto para todos.
(alguien que pasó del encanto de su barrio a vivir en un oceano de
piratas sin ley)"
La Vanguardia, La Vanguardia,La Vanguardia
Rtve
Aquí teníu el testimoni d’una veïna que va patir una brutal agressió a casa seva pel fet de manifestar el seu desig de viure en un barri digne.
“Os escribo para expresar mi pesar, debido éste, a esa vejación moral que
sufrimos día a dia los vecinos del barrio Poble Sec. Es una verdadera
lástima que un barrio tan tradicional, bonito y encantador esté siendo
víctima de la más absoluta decadencia, donde lo que a dia de hoy impera sea
el tráfico de droga a pie de calle, la violencia verbal y la navaja. Cada
noche sistematicamente somos victimas del ruido, pero no el ruido propio de
una ciudad, el ruido premeditado, el insulto a voces y los gritos de gente
que a falta de las obligaciones que a mi se me exigen, pasa su tiempo
delinquiendo y haciendo imposible la vida de los demás.
Lo explicado hasta ahora supongo que es conocido por la mayoría de medios,
políticos y como no los pobres vecinos que lo padecen, pero anoche a las dos
de la madrugada ocurrió en mi domicilio un hecho, que creo sobrepasa esta
falta de sensibilidad civil y humana, pues, mientras dormía, irrumpió en el
comedor una roca de granito destrozando los cristales de mi balcón. Mi
pensamiento fue: gracias a dios que no estaba viendo la tele pues allí me
hubiera quedado; pero el miedo ya está en el cuerpo, y el pensamiento de si
volverá a ocurrir con no tanta suerte también. Así pues, retire mis
pancartas de reclamo hacia "un barri digne" por ese miedo a nuevas
represalias. Llamé a los mossos d'esquadra y el resultado ya lo sabeis:
Tenim molta feina, són lliures d'estar al carrer y bla bla bla; muestra de
esa desilusión y falta de aptitud, en parte, supongo, por el desborde en
cuanto a recursos de un cuerpo que lejos de velar por la seguridad
ciudadana, se encarga de proteger la ley del privilegio, intrínseca a la
condición del politico y el mandamás, que a su vez vela por seguir
"desarrollando" nuestro mundo, repito una vez más, hablamos de afianzar el
privilegio. Pongo en duda pues esa democracia que en teoría me permite
exigir acciones con mis impuestos para mejorar la convivencia.
Mi sentimiento de repulsa no va dirigido a ningún colectivo en concreto,tan solo a aquellos seres individuales, fuera de toda raza o color, que
implantan el miedo y la ley del pirata en las calles. No teníamos que
reflexionar sobre el Alakrana?, pues esta es mi reflexión, la gente con
miedo que nada tiene que perder son piratas potenciales, y si no se actua
convenientemente, no creo que esté tan lejos el hecho que destape la botella
de la ley del talión. Obviamente dicha ley quedará fuera de los límites de
Sarrià y Pedralbes y también lejos del hogar de Jordi Hereu, pero dudo, que
sea esta la Barcelona posa't maca por la cual yo renuncio a parte de mi
salario. Y dudo que con roca y cristales o sin ellos, siguieran en su cargo,
que al final, es lo que importa.
Esta es nuestra situacion en nuestros barrios sin privilegios, a partir de
esta madrugada he pasado de ser un vecino que se solidariza con el que no
puede pegar ojo, con el que trabaja cansado y deprimido, a ser un vecino con
miedo y coaccionado a no expresar según mis derechos democráticos. Yo no he
sido apresado en alta mar, pero también los piratas del carrer Blai han
raptado mi voz y mis voluntades de civismo. Cuando los mossos
desaparecieron, oía nuevamente a los vándalos chotearse y reirse de mi
cristal destrozado
Gracias a todos por vuestra atención y espero sea esta la primera piedra
que lejos de destrozar balcones y atemorizar a la gente, empiece la
construcción de un barrio apto para todos.
(alguien que pasó del encanto de su barrio a vivir en un oceano de
piratas sin ley)"
miércoles, 2 de diciembre de 2009
Pla de drogues: Nous centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a la ciutat i ampliació dels existents.
A finals de juliol de 2009, el plenari del Consell Municipal va aprovar el Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2009-2012
A finals de novembre de 2009, la Generalitat ha constituït una comissió interdepartamental sobre drogues.
I avui es publiquen notícies als diferents diaris sobre nous equipaments d’atenció a les drogodependències.
El Punt
El País
El Periodico
El cert és que s’ha creat una certa confusió entorn d’aquests centres que popularment es coneixen com a “narcosales” i que tanta influència tenen sobre la realitat del Raval. Per començar, hi ha confusió sobre el nom. Sembla que l’administració sanitària els denomina genèricament Centres d’Atenció i Seguiment (CAS). Tampoc no és uniforme la distribució dels “serveis” que presten cadascun d’aquests centres. Per exemple, no tots disposen de sales per injectar-se (i per tant, sent estrictes, només aquests haurien de dur el nom de narcosales). Tampoc no és fàcil trobar informació sobre quants hi ha en funcionament, quins es pensen obrir, nombre d’usuaris, capacitat, pressupost, etc.
Per als que estigueu més interessats, podeu trobar algunes respostes si consulteu el document que enllacem més amunt. Si voleu anar més ràpids per contrastar la informació que ofereixen els diaris, la podeu buscar a partir de la pàgina 63.
També té interès aquest llistat dels centres d’atenció a drogodependències existents a Ciutat Vella.
A finals de novembre de 2009, la Generalitat ha constituït una comissió interdepartamental sobre drogues.
I avui es publiquen notícies als diferents diaris sobre nous equipaments d’atenció a les drogodependències.
El Punt
El País
El Periodico
El cert és que s’ha creat una certa confusió entorn d’aquests centres que popularment es coneixen com a “narcosales” i que tanta influència tenen sobre la realitat del Raval. Per començar, hi ha confusió sobre el nom. Sembla que l’administració sanitària els denomina genèricament Centres d’Atenció i Seguiment (CAS). Tampoc no és uniforme la distribució dels “serveis” que presten cadascun d’aquests centres. Per exemple, no tots disposen de sales per injectar-se (i per tant, sent estrictes, només aquests haurien de dur el nom de narcosales). Tampoc no és fàcil trobar informació sobre quants hi ha en funcionament, quins es pensen obrir, nombre d’usuaris, capacitat, pressupost, etc.
Per als que estigueu més interessats, podeu trobar algunes respostes si consulteu el document que enllacem més amunt. Si voleu anar més ràpids per contrastar la informació que ofereixen els diaris, la podeu buscar a partir de la pàgina 63.
També té interès aquest llistat dels centres d’atenció a drogodependències existents a Ciutat Vella.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
